Antoni Liz / Ciutadella –
Supernoves prop de la Terra. Una estrella i un exoplaneta reben noms duna rondalla mallorquina.
La setmana passada veien que una supernova havia aparegut a 23 milions d’anys-llum (fora de la nostra galàxia) i que tres supernoves s’havien vista a la nostra galàxia el 1054 (a 6300 anys-llum), el 1572 ( a 9000 anys llum) i el 1604 (a 20000 anys-llum).
Explosions així de fortes (o més) que es puguin produir més aprop, ens podrien afectar?
SUPERNOVES MÉS APROP?
Les estrelles de massa entre 8 i 30 vegades la massa solar evolucionen més ràpidament que les de massa menor i acaben explotant com a supernoves.
El Sol és l’estrella més propera a la Terra i acabarà com a NOVA. Però té una evolució lenta i encarà durarà més 4000 milions d’anys per convertir-se en gegant vermella i explotar com a Nova.
Les estrelles estan formades per Hidrogen que es fusiona en heli, després en carboni, neó, silici, i finalment en Ferro. Cada etapa dura més poc però encara li queda molt hidrogen i han de passar milions d’anys per arribar a les altres etapes.
Les supernoves es poden preveure, ja que unes hores abans de produir-se, hi ha una gran emisió de neutrins. De tota manera es calcula que supernoves prop de la Terra es poden produir una cada pocs milions d’anys.
Passades supernoves es poden detectar pe la presencia de ferro 60 a capes de sediments de la Terra. S’han trobat mostres amb ferro 60 a capes de fa 2,6 milions d’anys que poden ser d’una explosió de supernova a «només» 150 anys-llum de distància, que podria haver afectat especialment pels rajos gamma als majors éssers vius de la Terra.
Si hi pot haver una supernova aprop ha de ser una gegant vermella. Algunes que tenim aprop són:
Artur (alfa de Bootes) a 37 AL (anys-llum)
Aldebaran (alfa de Taure) a 65 AL
Gacrux (gamma de Crucis) a 89 AL
Antares (alfa de escorpio) a 554 AL
Betelgeuse ( alfa de Orió) a 642 AL
D’aquestes, es creu que Betelgeuse podria convertir-se en Supernova «prest» (astronómicament «prest» vol dir que pot ser aquest any o d’aquí a 100 000 anys) però per la distància de més 600 AL afectaria poc a la Terra i al éssers vius.
UN SISTEMA SOLAR REB NOMS D’UNA RONDALLA MALLORQUINA
L’estrella WASP-166 ha rebut el nom de Filet d’Or (Filetdor) que és una serp de la mar de color d’or d’una rondalla mallorquina.
Es troba a una distància de 370 anys-llum, té una magnitud de 9,36 (No visible sense un bon telescopi), una massa de 1,19 Mo (quasi com el nostre Sol), un radi de 1,22 Ro (quasi com el nostre Sol) I es troba a la constel·lació de Hidra que actualment es veu a ponent després de la posta.
El 2018 es va descobrir un planeta d’aquesta estrella (WASP-166b) al que ara li han posat el nom de Catalineta, una filleta que, a la mateixa rondalla, es troba amb la serp. El planeta Catalineta té una massa 0,102 Mj (una desena part de la massa de Júpiter) i un radi de 0,6155 Rj (quasi la meitat que el radi de Júpiter). Dona una volta a l’estrella en 5 dies.
L’iniciativa va ser de l’astrofísic Sebastià Barceló (Portal Es Nostro Cel) que va animar a un grup del Col.legi Bisbe Verger de Santanyí a presentar la proposta al concurs NameExoWorlds 2022 de la Unió Astronòmica Internacional.
