Miriam Triay / Ciutadella – Enguany farà 51 anys que Fernando Saura Mercadal va presidir les festes de Sant Joan. Unes festes que els ciutadellencs i ciutadellenques encara vivien sense la massificació i que encara no havien incorporat nous actes com la gernació a la vetlla des Be o el darrer toc de fabiol a ca sa capellana. Des d’El Iris i per celebrar aquest més de mig segle, hem volgut rallar amb l’antic Caixer Senyor.
“Tots els moments de la festa van ser molt polits. No en llevaria cap i, realment, tampoc n’afegiria cap més”. Fernando Saura Mercadal recorda el bienni en què va presidir les festes de la ciutat de Ponent, amb molta nostàlgia i tendresa. Per ell van ser unes festes meravelloses de les quals no canviaria res. És “dels records i sentiments més polits que tenc”. I, encara que no ha volgut destacar cap moment per damunt dels altres, sempre n’hi ha algun que es queda gravat a la ment amb més pes. En aquest cas, va ser la tornada de Sant Joan de Missa. “Amb el sol ja posat, però encara amb aquella claror, veia Ciutadella amb un color preciós… És una de les sensacions més polides que guard. Però bé, tots els records d’aquell bienni són increïbles”.
Per l’antic Caixer Senyor, “Sant Joan serà sempre Sant Joan. No és una festa de poble més, és la festa del poble”, en aquest cas de la ciutat de Ponent. Així i tot, la festa del poble ha anat evolucionant a mesura que han passat aquests 51 anys, amb la incorporació d’alguns canvis rellevants, com la massificació de la festa o el darrer toc de fabiol. Per Saura Mercadal, aquests canvis, realment, no modifiquen Sant Joan, sinó que “les festes sempre han estat les mateixes, i els ciutadellencs sempre han estat santjoaners”.
Si feim menció a la inclusió del darrer toc a ca sa Capellana, per exemple, per ell és “un acte molt polit i que a la gent agrada molt, per tant, que continuï”. O al fet que el Caixer Senyor en l’actualitat vagi dalt cavall per anar i tornar de Sant Joan de Missa, es tracta d’una modificació de la seva pròpia collita. “Vaig ser jo que els vaig dir que preferia anar dalt cavall com els demés. De fet, en Francesc Triay, la Capellana, em va seguir en aquest canvi”. O, si ja passam al tema estrella de les festes, la massificació i la gernació dels actes: “Ve molta gent i de benefici no en donen cap, només als que tenen negocis. Igualment, els que realment feim la festa de Sant Joan som els ciutadellencs. I, per això, la festa s’ha de fer igual, ha de seguir”, Sant Joan no s’ha de perdre.
Per Fernando Saura Mercadal, Sant Joan roman amb la mateixa essència que abans, “segueix sent una festa molt polida i a la que el poble de Ciutadella estima molt”, encara que s’hagin provocat una sèrie de canvis, i que no tots hagin sigut beneficiosos. Segueix sent la festa del poble, i és per açò que “els que l’hem de defensar som els ciutadellencs. De consells, des de fora, ens en donen molts, però remei cap, i açò és perquè realment no en saben res de Sant Joan”. Així, l’essència roman, però la por que algun dia la festa es deixi de celebrar si no posam remei a la gernació també és present.
