Bep Al·lès / Ciutadella – Enguany, igual que l’any passat, el caixer Senyor del bienni 2022-2023 sortirà de la casa número 11 del carrer de Santa Clara, de la mateixa casa que van sortir els caixers senyors de la casa Despujol Carrió, abans que passés a ser propietat de la família Simó, venuda a l’empresari francès Laurent Morel. El bienni 1894-1895 hi va sortir el caixer Senyor Francesc Xavier Despujol i Chaves, català, i que la seva participació a la festa no va estar ben vista per algunes parts de la població, al considerar que no pertanyia a la noblesa ciutadellenca, malgrat el seu casament amb l’hereva de la casa dels Carrió. Publiquem una petita crònica d’aquest bienni que fou recollida en el seu moment pels recordats Joan Mercadal Femenías, Antoni Picó Vivó i Miquel Àngel Mir Al·lès.
LA CASA DELS DESPUJOL
L’excel·lentíssim senyor dony Francesc Xavier Despujol i Chaves era fill d’una família noble catalana, descendent dels comtes de Fonollar i dels marquesos de Palmerola. Es casà amb la filla del darrer titular del llinatge noble dels Carrió i decidí fixar la seva residència a Ciutadella, juntament amb la seva família l’any 1892. Segons el llibre del padró corresponent a 1893, vivien al carrer de Santa Clara, nombres 11 i 13 els següents membres: Assumpció Mez Guitart, vidua, natural de l’Havana, de 49 anys; Francesc Xavier Despujol i Chaves, natural de Barcelona, de 32 anys; Maria de la Regla Carrió Mez, nascuda a l’Havana, de 30 anys; Pilar Despujol Carrió, nascuda a Barcelona, de 7 anys; Ignasi Despujol Carrió, nat a Barcelona, de 5 anys d’edat; Francesc Despujol Carrió, nat a Barcelona i de 3 anys d’edat i Maria Despujol Carrió, nascuda a Barcelona, infanta.
Molt prest la família Despujol Chaves es va guanyar la simpatia i l’amistat de la noblesa ciutadellenca. En el seu palau va inaugurar vetllades literàries i conferències. Donat el seu caràcter, les seves nombroses amistats van fer passes per a nomenar-lo alcalde de Ciutadella, càrrec que va ocupar des del primer de juliol de 1897 fins al 18 de gener de 1898.
ANY 1894
Francesc Xavier Despujol i Chaves va presidir les festes de Sant Joan amb molta animació i predisposició. La convidada es caracteritzà per un parlament il·lustrat i, la beguda fou tan abundant que els músics aguantaven les partitures amb muntanyes de sucres esponjats (dolses) i dolços. Francesc Xavier Despujol s’havia proposat fer un Sant Joan com mai, i ho va aconseguir.
El 1894 provisionalment es van col·locar alguns farols, a més dels deu en què s’havia augmentat aquest any el servei públic en els carrers per havia de transcórrer la qualcada. Així mateix, el caixer Senyor va encomanar una nova gualdrapa, brodada a Palma de Mallorca i, realitzada amb tot primor i dissenyat el dibuix per Josep Moll i Vidal, en Mollet. Al mateix temps es va esculpir un nou pitral. L’autor, el senyor Cardona el va exposar al seu establiment.
És al 1894 quan per primera vegada es veu publicat el programa d’actes corresponents a les festes de Sant Joan de Ciutadella, amb els corresponents horaris.
Si els altres anys tocava una sola banda de música, “La Popular”, dirigida per Guillem Alba, en aquella ocasió ho van fer dues, la segona d’elles anomenada “La Lusiana” que, col·locada a l’acera de l’edifici de l’escola de Sant Lluís Gonzaga, executà escollides peces del seu repertori en ocasió de fer l’entrada a la ciutat pel carrer del Conqueridor la qualcada al seu retor de Sant Joan de Missa. Esmentar que en aquesta ocasió ho feu pel carrer de Sor Àgueda, en lloc del carrer Oléo com es feia el altres anys.
Amb una animació mai vista i concurrència de persones, van tenir lloc els diferents actes de la festa, amb un caixer Senyor que no perdonà detall, ni va ometre mitjans per tal que fossin esplendoroses. A la seva beguda convidà també a persones de totes les classes socials, i tal com apunten les cròniques, les dues bandes de música existents situades a l’entrada principal de la seva casa van amenitzar la vetllada. Els salons i els passadissos de la casa Despujol presentaren un magnífic aspecte, amb abundància de llums i de belles varietats de flors naturals, mentre que de l’escala principal, una ornada de tests simètricament col·locats en feien un improvisat jardí, segons la crònica del diari “El Vigía Católico”.
La Convidada fou un acte destacable, encara que protocol·lari, pronunciant-se un vertader discurs, degut a la facilitat de paraula i a l’accent patriòtic que va posar Despujol a l’hora de demanar a la Corporació municipal assistís a les corregudes des Pla.
“El Vigía Católico” tan sols es queixava que el dia de Sant Joan hi faltàs una funció religiosa a la Catedral, funció que segons l’esmentat diari donaria “un mayor realce a las fiestas quitàndolas esa pesada monotonia, y al propio tiempo ofrecería a esos religiosos habitantes un medio de obsequiar con religiosos cultos al Santo Bautista, pués bién se merece que el día de su festividad, que para esta Diócesis es de precepto, sea santificado cual corresponde” demanant que fos el municipi, “El mas indicado para ello” el que iniciés i fes realitat aquest pensament. Podria ser idò, que no es celebrés encara la Missa de Caixers a la Catedral el dia de Sant Joan?
Per altra banda, la calor va voler sumar-se a l’esplendidesa de la festa i el termòmetre va marcar 27 graus, temperatura elevada llavonces en aquesta època de l’any.
La qualcada també fou nombrosa. Es van contar 37 cavalls el dissabte; 24 el matí de Sant Joan i 39 el capvespre.
Els focs artificials es van cremar amb massa presses i es van produir desgràcies causades per la caiguda d’un coet que va ferir el cap d’una dona i, el mateix pirotècnic patí cremades a un braç. Per la desmesurada curiositat d’alguns espectadors que no deixaren espai suficient per a les operacions.
La premsa de l’època descriu amb tot luxe de detalls no tan sols l’origen de les festes, sinó el desenvolupament de les mateixes.
FOTO El Iris especial Sant Joan 1978 – Arxiu particular de J. P. Ll.
ANY 1895
El diumenge abans de la festa popular de Ciutadella es donà el primer indici que aquesta s’estava apropant. Al capvespre davallaren al Pla de Sant Joan un bon nombre de cavallers de la festa que van atreure molts d’espectadors mentres provaven per als jocs. Il·luminacions extraordinàries tant al Cercle Artístic com al Casino de l’Orbe, feien sentir a prop que l’esdeveniment esperat tot l’any arribaria prest.
Va dur una certa polèmica el fet que el caixer Senyor d’aquest bienni no pertanyés a la noblesa ciutadellenca. La revista “El grano de arena” ens dóna a conèixer que a la seva redacció s’havien rebut unes gloses que es titulaven “Maledicció, flastomia i renecs” les quals no foren publicades per manca de firma, encara que aquestes anaven signades amb el pseudònim “Un ciutadellenc que està desterrat perquè vol” i que ferien directament a personalitats ciutadellenques.
Aquestes gloses les vam poder conèixer amb posterioritat i van ser publicades a un dels extres de Sant Joan del Setmanari El Iris per Joan Pons Alzina.
Maledicció, flastomia i renecs (gloses)
Maleïda Ciutadella!
maleïda, maleïda.
Lo que me queda de vida,
renegaré sempre d’ella.
Has posat es sello enguany,
a sa pífia que fas fer
l’any passat amb en Xiver,
sa festa de Sant Joan.
Però desplegant més es rumbo,
puis programes has llançat
des bunyol. Has acabat,
si dónes un altre tumbo.
N’has donat dos i ben grossos;
ja pots preparar es tercer
acaba prest; i aniré
tot sol, a veure es destrossos.
Aquest rei de Ciutadella
vos havia d’envergonyir,
i encara voltros aquí
li abandonau sa mamella.
Va venir com estranger,
i prest es va engallar,
quan sa llana va notar
que hi havia pes carrer.
Ara tot el món es seu,
tothom li fa rendivú;
ell a tots tracta de tu
i es poble el té per un Déu.
Batlle nou per l’any que ve
han nombrat, i ja l’escriuen.
Batlle nou, i què li diuen?
Qui vols que sigui? En Xiver.
Tornant a les cròniques dels rotatius de l’època ens informen que els actes tradicionals transcorren si més no, amb tota normalitat, també es dóna compta de certes innovacions com les serenates ofertes al caixer Senyor i caixer capellà, el dia des Be.
En el caragol des Born, els 41 cavallers que hi assistiren demostren les seves habilitats, com també ho va fer el fabioler sonant amb prou manya el fabiol què, tal i com ens indica “El Noticiero”, lo tocava el de todos los años, el inmutable Franco.
La diada, la banda Popular recorregué els carrers de Ciutadella al so de l’alegre “Alborada Gallega”.
