Aquí no érem de primera:
vivíem amb tranquil·litat,
anant sempre amb es cap baix
i engrunes a sa pastera.
Perdut avui allò que era,
es doblers com a valor,
únic amo, vil senyor
d’una vida fugissera.
De res no val no estar en posa;
però n’hi ha de tant plebeus,
que bé semblen fariseus,
que recordar-ho els fa nosa.
Així que començaré
aquí, idò, a fer memòria,
a recordar a tothom sa història
d’allò que va ser i no va ser.
De sant Joan, pes parlar,
diuen que és festa que ve
de temps antic, presoner,
i com la vam heretar
l’hem de transmetre igual;
i capgirar-li es paper
no serà cosa de bé:
seria un pecat mortal.
Tanmateix, començà a ser
diferent d’allò que és i ara
seria una cosa rara
que seguís com en primer.
Per qualcar per sant Joan
havien d’anar a segar?
allò que de ver va passar
ho han tancat amb clau i pany.
Qui sa cançó no ha cantada
d’en Xec sa Mosca, celebrat ?
no segava camps de blat,
era es bosc, ‘çò que ell guardava;
però mos ha estat llum sagrada,
que tots noltros ha guiat
as Pla, ses Voltes, santa Clara:
santjoaner de veritat.
I deien l’amo a un femater,
ofici ben necessari,
que as cavall li deia arri,
i no dins un sementer:
de nom era Sebastià.
I un altre era carreter,
va esser sempre homo de bé,
que Jaume li van posar;
a sant Joan també va anar,
i no hi feia cap mal paper,
en botar no era es primer,
però ho feia amb dignitat.
I què en direm de vetllar es be?
Ho feien es familiars
des caixer pagès, és clar,
sense afegir ningú més;
fins que un dia, bé ho sabem,
no fa encara cinquanta anys,
se li va ocórrer a un bergant,
que havien d’esser molts més.
I ara bé tots ho veuran
com açò és una festa:
qui vol ser a mitjan requesta?
tothom vol anar davant!
Ses dones han de qualcar?
Que qualqui qui te qualquera:
deixem ja de mirar enrere,
que açò és cosa del passat;
el món ja no és un forat,
on hi ha homos tot sols:
què hem de fer com a mussols
dins un món tant capgirat?
I així en podríem fer
una veta massa llarga,
per a alguns sa prova amarga
d’un sant Joan que mai va ser.
De sempre mai no ho ha estat,
mai no ho ha estat ni ho serà;
és perdre es temps ben en va:
la fa cada any sa societat.
Sant Joan ha d’esser i serà
allò que sa gent vulgui i digui,…
o de qui de tothom se’n rigui
amb bona bossa en es banc;
perquè es rics i es potentats
creuen poder fer i desfer
i quedar-se es sementer
que molts d’altres han segat.
Voltros tots, en escoltar
amb paciència s’elegia,
decidireu cada dia
qui ha de perdre i qui maiar.
Gustau Juan; sant Joan 2023
