Jaume Sastre / Ciutadella – La majoria dels patrons i els pilots de les naus medievals coneixien la perillositat de les costes del nord de Menorca, sobretot durant els mesos de gener – febrer, quan bufava amb força el vent de tramuntana. La governabilitat de les naus, impulsades amb vels quadrades i a rem, eren unes fràgils joguines, difícils de maniobrar, en mig d’una forta tempesta. L’embarcació, envestida pel vent i les ones, era empesa per un força que l’obligava a apropar-se a la costa, on era fàcil estavellar-se contra les penyes.
Segurament aquesta fou la raó que va motivar del naufragi de la caravel.la de propietat del portuguès Vicenç Vas, de la localitat de Tavilla (del regne de Portugal) que transportava unes 100 caixes de sucre, des d’un port africà a un altre port mediterrani, llocs que la documentació no esmenta; mentre que la càrrega era propietat del mercader també portuguès Pere Alcàntara.
Patró i mercader, personats a Ciutadella en el mes de febrer de 1501, procuraren treure el màxim profit de l’infortuni. El patró Vicenç Vas va vendre a Galcerà de Parets, Pere Romeu i Vicenç Riudadets de Ciutadella i a Anthico Vinyent (mercader de Barcelona) les restes de l’embarcació que havia naufragat i que ara estava varada a la platja de Salairó, transacció que incloïa totes les exarcies, veles, rems, àncores, timons i altres aparells nàutics pel preu de 47 ducats d’or (en el segle XVI el seu valor era de 375 maravedís, o sigui 30 sous, o 1 lliure i 10 sous o 11 reials i un maravedí).
Amb una altre transacció comercial, Vicenç Vas reconeixia haver rebut 51 lliures 8 sous d’Anthico Vinyent per 5 caixes de sucre, que encara restaven en dita embarcació, i que contenien 11 quintars 2 arroves i 9 lliures de sucre ( venuts a 13 lliures la càrrega).
I en una tercera operació, Pere Alcàntara, venia a Anthico Vinyent per 70 lliures 13 sous, altres 5 caixes que contenien 2 quintars, 2 arroves i 16 lliures de sucre, netes de qualsevol tara, que venien en 10 caixes (a 12 lliures la càrrega).
Tancaven l’operació la venda de 100 caixes buides, que contenien la sucre que s’havia perdut en el naufragi, per les quals el mercader va rebre 5 lliures.
Resulta curiós comprovar que el principal mercader comprador de les restes del naufragi fos un barceloní, i que el pagament de les quantitats satisfetes, malgrat ésser especificades en lliures i sous, fossin fetes amb moneda veneciana. Els mercaders menorquins, Parets, Romeu i Riudavets sols intervingueren en la compra de les restes de l’embarcació que, segurament fou desarborada i els seus aparells venuts en pública subhasta per un corredor de coll a l’encant, a altres patrons i mercaders per poder equipar altres vaixells dels ports de Ciutadella i Maó.
