Raymonde Calbo / Felanitx – El passat 29 de maig va ser, per a mi, un dia trist. Més que mai necessit la poesia i la música dolça per recuperar-me del resultat d’unes eleccions decebedores i preocupants per la falta de participació.
Què li passa a aquest vell continent europeu, bressol de les conquestes dels drets humans que costaren tants sacrificis i vides per a què una majoria confiï amb tanta lleugeresa i poc seny en autèntics venedors de pocions màgiques i populistes que es trobaven a les places de les Viles de l’època Medieval?
Aleshores el poble no tenia accés a la informació ni a la cultura, era illetrat i bo de manipular. Avui sembla que no ha passat el temps i que aquesta massa que decideix per on ha d’inclinar-se la balança no és capaç de discernir el que és millor per a la convivència més justa i adient d’una comunitat.
Han guanyat l’egoisme, el classisme, la xenofòbia i en definitiva la cobdícia humana en un món desfigurat i mercantil. Pobre Mallorca que un imperialisme foraster vol buidar de la seva identitat.
Quina pèrdua de diversitat que ens condueix cap a un món avorrit i uniformitzat. Com va dir en Martin Luther King: “A cada home pertany decidir si caminarà dins la llum de l’altruisme creatiu o dins les tenebres de l’egoisme destructor.
