Josep Portella / Alaior – Aquests dies, gairebé cinc cents joves menorquins han passat les proves de la PBAU, l’antiga selectivitat. A Mallorca s’hi havien matriculat 3.777, a Eivissa 534, i a Formentera, 9. Són quasi els cinc mil joves de les illes Balears que volen accedir a estudis universitaris o superiors. Aquests dies, quan el mitjans de comunicació han parlat de la cita, l’han titulada “prova de foc”, joves “que es juguen el seu futur”, “la temible selectivitat”, “nervios a flor de piel”, “el todo o nada”.
Titulars així són ideals per a que els joves se sentin amb confiança i tranquil·litat. Els professors i els tutors tot l’any els diuen el mateix: si has fet un bon curs no tindràs cap dificultat en superar la prova, als instituts, aquests darrers dies, han fet sessions especials per a què els alumnes se sentissin acompanyats i guanyessin confiança. Per sort en aquest cas, els al·lots ja no lligen premsa, i la pressió dels mitjans penetra només en el cap dels pares i les mares.
Molts de joves es presenten sabent quins estudis faran, però no són pocs aquells que encara s’han de decidir i la nota que treguin aquesta setmana els orientarà cap un destí o altre. Als anys seixanta, quan noltros érem adolescents, no teníem aquest problema, ja que el nostre destí als catorze anys era anar a fer feina amb el pare o entrar a una fàbrica. No passàvem pena per escollir el nostre camí. L’accés als estudis de graus superiors i a la universitat estava reservat per a molts pocs joves, que després formarien part de les elits locals. Una de les conquestes socials d’aquestes dècades ha estat precisament la democratització de l’accés als estudis superiors. Però el procés també té una altra cara.
Una gran part dels joves que marxen cada any ja no tornen. A Palma o a Barcelona o a altres ciutats, inicien projectes professionals i personals que els arrela fora de l’illa. El fet que hi pugui haver avui dos mil joves estudiant fora afecta a la realitat sociocultural i política insular.
La realitat que molts d’ells quedin a viure a fora suposa una espècie de subvenció menorquina a la millora tècnica i intel·lectual dels llocs de acollida i romp definitivament amb el model de família tradicional, encaminant a milers de pares i mares a futures soledats …
