La gent que venia a Ciutadella per Sant Joan amb el vaixell de Balearia es va estranyar de veure el Quixot entre els passatgers. Allò volia dir que havia tornat a Barcelona, amb el seu amic en Sancho, que també era present dins el vaixell. Però és que es conservaven tal qual ja els descrivien les il·lustracions més antigues, el Quixot magre com un secany, Sancho gras i petit com ell tot sol, però sense més arrugues que les que ja tenien fa quatre-cents anys, el Quixot amb la seva bacina de barber dalt el cap i Sancho amb la seva panxa i la seva faixa vermella. No havien envellit ni un dia. La gent deia, què hi fan, aquí, aquests dos? Com s’atreveixen a venir en barco? I n’hi havia que deien, com vols que venguin, si no? En avió? Llavors, com durien es cavall en Rocinante? Era veritat, en Rocinante no podia anar en avió, no el podien fer passar per un turista anglès, ni tan sols per un infant llargarut d’aquells que no mengen més que Ketchup, per molt en la pell i els ossos que estigués. Per cert, en Sancho es va menjar uns quants entrepans preparats dels que venien al bar mentre el Quixot s’ho mirava i deia que la gola era un pecat molt gros. La brega es va muntar a l’hora de pagar, perquè el Quixot deia que el cambrer de darrera la barra era un drac avellaner que pretenia cobrar, perquè quan mai s’ha vist que els escuders dels cavallers errants paguessin a les naus de les pubilles de comtes empordanesos que navegaven cap a les Balears! Al final hagué de pagar un senyor que hi havia assegut per allà, un que era parent de Martí de Riquer i lector entusiasta del Quixot. Després, quan ja eren a Ciutadella, el Quixot va fer moltes aladrogues. Pretenia alliberar es be ja quan el vetllaven, perquè es pensava que era una princesa tancada dins un corral i en Sancho deia que princesa podia ser, però banyuda amb banyes d’or. Ara, quan va sortir la qualcada de Sant Joan les autoritats les van passar primes per fer-lo sortir de la comitiva, perquè es posava darrera sa Capellana, amb en Sancho de criat, i deia que ell era desfacedor de entuertos de la prosàpia castellana, emparentat amb ducs, comtes i marquesos, i s’havia posat una guindola damunt la bacina de barber. El volien tancar a la presó, i va tenir sort que les autoritats el van considerar un foll il·lustre, com a personatge universal de la literatura que era, i el van deixar fer. Els joves se li plantaven davant i feien, tot, tot l’amo! Però Rocinante estava massa desnodrit per poder empinar-se i continuava caminant cap baix, cap baix… Allà on va anar gros va ser a n’es jocs des Pla. El Quixot li va prendre darrere els genets armats amb asta cap a s’ensortilla i va anar de poc que no l’endevinés amb la seva llança. Va dir que si no li haguessin fet nosa els galifardeus que omplien el carreró l’hauria ben encertada, perquè ell estava fart d’enastar ulls de monstres per alliberar donzelles de les urpes dels gegants. Bé, tothom reia molt, amb el cavaller el Quixot, i en Sancho Panza estava ben gat de gotets de gin pur que se bevia com si fossin aigua. Després anava per les cases amb els mallorquins i banyava dolces dins gots d’aigua fresca, i se’n va beure qui sap lo, perquè es veu que estava aixeregat de set. Quan després de Sant Joanet el Quixot se’n va tornar cap a Barcelona en el Balearia es va tornar seure al bar i li va dir a en Sancho que li portés una d’aquelles ensortilles de pasta que anomenaven dònuts, perquè els cavallers no podien menjar ni beure dalt cavall i no havia tastat res a Ciutadella.
