Cercant entre les estrelles podem trobar el be i dos cavalls.
En temps antics quan no teníem llum elèctrica ni tantes pantalles per mirar i passar els vespres miraven el cel i imaginaven figures que formen les estrelles. Són les constel·lacions. Ptolomeu (ca. 85 – ca. 165) ja en va descriure 48, la majoria d’animals. Després es van descriure les del voltant del pol sud amb altres noms. Avui en dia tenim la volta del cel dividida en 88 constel·lacions.
Podeu trobar en aquest planisferi antic el be i els dos cavalls?
Observació: aquest planisferi es va dibuixar invertit (imatge de mirall) i no com les veim realment.
Les més conegudes pel seu nom són les 12 per on es mou el Sol durant l’any. Són les del zodíac (horòscops).
Idò la primera de les 12 del zodíac és el be, encara que no es diu amb aquest nom. Es coneix com a Àries (en castellà: el carner). És ben coneguda de nom però poc vistosa al cel. No confondre amb capricorn que és una cabra.
L’estrella principal d’Àries es diu Hamal (amb àrab vol dir cap de be) de magnitud 2 (de segona magnitud, no de primera). A la figura queda prop de l’ull del be.
La part més vistosa de la constel·lació només dibuixa una línia que seria el cap del be.
Cerquem ara els cavalls. No són enfora d’Àries. Al mapa del cel cap a l’esquerra trobam piscis (peixos: és una línia que acaba en un pentàgon) i cap al centre de la imatge un quadrat que seria el cos de Pegàs (el cavall amb ales). Més a l’esquerra el cap i les dues cames de davant com si fa un bot. La cama de darrere seria la constel·lació d’Andromeda. Aquesta constel·lació sí que forma una figura semblant un cavall dibuixat per un fillet petit.
És una gran constel·lació que ocupa una bona part del cel d’estiu (és la setena si les ordenam per extensió). El quadrat del cos és fàcil de trobar en les nits d’estiu a la dreta de l’estrella polar. Però així la veurem invertida amb el cap baix i Andròmeda cap a dalt. L’estrella més brillant de pegàs es diu Enif (no es diu alfa i té magnitud 2,38) que queda a la boca del cap de Pegàs.
El segon cavall Equuleus és poc conegut i poc vistós. Es troba ben al costat de pegàs i aquest no té ales, ni cos. Només el cap. És diu el cavallet o el cavall petit. És la segona constel·lació de les petites. La més petita és la creu del sud que des de Menorca no podem veure, ja que és prop del pol sud de la volta de cel. L’estrella més brillant es diu Kitalfa i brilla poc (magnitud 3,92, de quarta magnitud)
El cap dels dos cavalls del cel queden ben a prop de l’estrella Altair (magnitud 0,77, primera magnitud) que forma part del triangle d’estiu. Es veu a l’est a poca altura a les primeres hores de la nit, els mesos de juny i juliol.
