Bosco Faner / Ciutadella – Em fan pensar cada dia més les notícies de violacions i conflictes duts a terme per adolescents. També, els resultats que es publiquen sobre el consum de pornografia online o les estadístiques sobre suïcidis -ja en parlava a l’article anterior- que afecten a persones joves i cada vegada, segons se’ns informe, d’edats més primerenques. Tot açò m’interroga sobre la importància que donam a l’educació en general i a l’educació afectiva-sexual referent als adolescents i joves.
És una realitat que em sembla tan seriosa que crec que a tots ens convé fer una reflexió pausada i sincera a nivell familiar, escolar, i a nivell de grups de formació i de trobada a diversos àmbits. A vegades sembla que aquesta educació queda reduïda sols a nivell d’informació. Informació necessària, segur, però del tot insuficient, em sembla. El papa Francesc anima a dur a terme una bona tasca a favor de l’educació en general i afectiva-sexual, “lliure de colonitzacions ideològiques”.
Com explica Miguel Ángel Garcia Morcuende, Conseller General de Pastoral Juvenil a dins l’àmbit salesià, és urgent que els joves tenguin la sort de trobar amb els educadors una bona font d’informació i guies competents que estiguin en disposició de transmetre el vertader valor de la sexualitat i de l’afectivitat.
En l’exhortació Amoris laetitia, el Papa Francesc dedica un epígraf a l’educació sexual (n. 280-286), i el titula significativament: “Sí a l’educació sexual”. És tota una declaració d’intencions. Al Papa Francesc li sembla necessari fer un pas endavant en aquesta matèria per afrontar un món que banalitza el sexe i per açò assenyala: “Hauríem de preguntar-nos si les nostres institucions educatives han assumit aquest desafiament.” Sembla plantejà que les escoles assumeixin més protagonisme tot i que no indica clarament què haurien de fer.
L’enfocament que convé donar a aquesta educació ha de tenir en compte que hem d’evitar que la sexualitat es banalitzi i s’empobreixi. Dita formació, ho crec, només es pot entendre en el marc d’una educació per a l’amor, per a la donació mútua. I si, a més, els adolescents i els joves encara no han assolit la maduresa plena, prou ens convé als educadors ser prudents i no oblidar que vivim, com diu el Papa, bombardejats per un món hipersexual.
Convé parlar de respecte? Segur que sí. Amor sense decència, sense pudor, sense respecte, no és amor. El respecte és una defensa natural de la persona, i per açò de gran valor, que necessita la seva intimitat. És una defensa que resguarda la nostra interioritat i evita que ens convertim en un pur objecte. Sense respecte podem reduir l’afecte i la sexualitat a obsessions que ens concentren només en la genitalitat, en morbositats que desfiguren la nostra capacitat d’estimar i en diverses formes de violència sexual que ens porten a ser tractats de manera inhumana. A fer mal als altres i, en el fons, a un mateix.
No ens perdem el respecte durant les festes de sant Joan. Que ningú les banalitzi a cap nivell.
