La Comunitat Autònoma de les Illes Balears (CAIB) té assignats actualment 1.328 milions d’euros del programa Next Generation EU (NGEU), dels quals el Govern de les Illes Balears ja n’ha mobilitzat 937,69 milions, segons ha explicat el conseller de Fons Europeus, Universitat i Cultura, Miquel Company, qui ha comparegut avui acompanyat pel director de l’Oficina d’Inversions Estratègiques (OIE), Joan Carrió, i el director general de Fons Europeus, Félix Pablo.
Si a més dels fons assignats a la CAIB tenim en compte el fons que executa directament l’Administració General de l’Estat (AGE), el global de fons NGEU que han arribat a les Illes Balears és de 1.595,72 milions d’euros, la qual cosa supera ja els 1.500 milions que vàrem preveure ara fa dos anys.
El conseller ha informat que el Consell de Govern, atenent a l’obligatorietat establerta en l’Acord del Consell de Govern de 4 d’octubre de 2021, ha rebut informació actualitzada sobre l’estat d’execució de l’Estratègia d’Inversions Illes Balears 2030 i de desplegament dels fons NGEU a la comunitat autònoma.
Dels 937,69 milions dels quals ja se n’ha iniciat l’execució, el 51 % (479,30 M €) corresponen a convocatòries de subvencions publicades, el 32 % (303,92 M €) a licitacions de contractes públics i el 16 % (154,47 M €) a altres instruments d’execució, principalment convenis i transferències. Així, el 71,52 % dels fons NGEU assignats a la CAIB ja s’han mobilitzat, és a dir, s’han publicat les convocatòries d’ajudes o les licitacions de contractes públics corresponents per a la seva execució.
Company ha agraït al conjunt dels poders públics i dels sectors productius la feina desenvolupada des de la posada en marxa d’aquests fons extraordinaris per part de la Unió Europea, «ja que ens permet situar-nos com una comunitat autònoma referent en la gestió de fons europeus». «Som la segona comunitat autònoma més beneficiada en termes poblacionals pel repartiment de fons NGEU, amb 1.023 € per habitant, molt per damunt de la mitjana del conjunt de l’Estat, que se situa en 702,67 €», ha dit.
«Més enllà de les bones dades, allò realment important són les actuacions que ja estan en marxa, contribuint a millorar la vida del conjunt de la ciutadania, amb exemples com l’ampliació i renovació de més de 10 hospitals i unitats de salut, com el Verge del Toro, el psiquiàtric de Palma o la UCI Son Llàtzer; amb la construcció o ampliació de 30 centres escolars, a més del nou edifici de ciències de la salut de la UIB; amb dues noves residències per a persones dependents, a Maó i a Palma; amb crèdits ISBA a cost zero que han donat liquiditat a milers d’empreses; i amb línies de subvencions per modernitzar els nostres comerços, les nostres infraestructures escèniques, per donar una segona oportunitat per a autònoms i un primer contracte a joves investigadors; per afavorir la transformació del nostre parc de vehicles, crear escoletes públiques als municipis i avançar en la transició energètica, entre altres mesures», ha enumerat.
Més d’11.000 beneficiaris
Si tenim en compte tant les actuacions impulsades per la pròpia Comunitat Autònoma com les executades directament per l’Administració General de l’Estat, el desplegament del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència té ja 11.323 beneficiaris a les Illes Balears, entre empreses, particulars i entitats.
Per la seva part, el director de l’OIE ha destacat que fins ara s’han publicat ja 251 convocatòries (62 autonòmiques i 189 estatals), de les quals 46 romanen actualment obertes (26 autonòmiques i 20 estatals), i ha posat com a exemples algunes de les línies d’ajudes gestionades pel Govern ja tancades i amb percentatges d’execució molt positius:
— Fons Tecnològic de Comerç: 1.354.055 € concedits en un 100 % entre un total de 63 beneficiaris.
— Ajuts per a l’accessibilitat de serveis socials municipals: 964.785 € concedits en un 100 % entre 11 beneficiaris.
— ICIB infraestructures: 720.889 € concedits en un 100 % entre 20 beneficiaris.
— Ajuts per a la creació de places públiques 0-3 anys: 84.000 € concedits en un 100 % entre 4 beneficiaris.
— Residus: 15.559.303 € concedits en un 99,49 % entre 21 beneficiaris.
— SOIB 1a experiència: 5.216.304 € concedits en un 99,39 % entre 25 beneficiaris.
— Abastiment d’aigua: 2.606.098 € concedits en un 98,93 % entre 22 beneficiaris.
— Reserva de la biosfera: 755.383 € concedits en un 98,03 % entre 12 beneficiaris.
Pel que fa a les convocatòries actualment obertes, a les quals es poden encara presentar sol·licituds, algunes de les més rellevants d’àmbit autonòmic són:
— Programa MOVES III d’Incentius a la Mobilitat Eficient i Sostenible, dotat amb 17.348.000,00 €.
— Convocatòria d’Ajuda per a les Actuacions de Rehabilitació en l’Àmbit de l’Edifici i de l’Eficiència Energètica en Habitatges, dotada amb 16.000.000 €.
— Convocatòria pública d’ajuts destinats a la descarbonització del sector nàutic de les Illes Balears, dotada amb 15.000.000 €.
— Convocatòria de subvencions per a instal·lacions d’autoconsum:
▪ En sector serveis i altres sectors productius: 9.524.344 €.
▪ En sector residencial, administracions públiques i tercer sector: 13.598.486 €.
— Convocatòria pública de subvencions per a l’adquisició de vehicles zero emissions destinats al servei col·lectiu de llançadora i la dotació d’infraestructura de recàrrega, dotada amb 5.000.000 €.
— Convocatòria pública d’ajuts per a la transició energètica en inversions en projectes innovadors, dotada amb 30.000.000 €.
— Convocatòria de subvencions per al foment d’actuacions de millora de l’eficiència energètica en instal·lacions existents d’enllumenat públic exterior, dotada amb 5.000.000 €.
FEDER i FSE+
A la compareixença, el conseller i el director general de Fons Europeus també han informat de la situació dels programes de finançament ordinaris de la Unió Europea més rellevants fora del NextGeneration, com el FEDER i el FSE+ 2014-2020, que es troben en un nivell d’execució de més del 100 % i de certificació al voltant del 90 %.
D’una banda, les inversions del programa FEDER 2014-2020 es troben certificades al 87,24 % davant la UE (119 milions dels 136,46 programats). Cal tenir en compte que la DGFE va justificar 16,65 milions d’euros addicionals a l’exercici 2020/2021 que el Ministeri d’Hisenda no ha pogut incloure a les certificacions. No obstant això, ja s’està fent feina per certificar altres actuacions per tal d’arribar a un percentatge d’execució del 100 %.
D’altra banda, les actuacions incloses dins el programa FSE+ 2014-2020, el bon ritme d’execució de les operacions va permetre a la CAIB incrementar la seva assignació inicial en 15,73 milions. L’ajuda certificada actualment ascendeix a 41,2 milions dels 54,5 milions finalment programats (75,6 %) i, al llarg de 2023, es preveu assolir, sense cap problema, l’absorció completa de l’ajuda programada. Quant a les inversions finançades per REACT-FEDER (201,69 milions) es troben totes ja iniciades o fins i tot completament finalitzades (72,6 milions ja certificats, un 36 % del total).
Pel que fa als programes FEDER i FSE+ 2021-2027 que van ser aprovats per l’Estat i per la Comissió Europea el desembre de 2022 i presentats públicament pel Govern el 22 de març de 2023, Félix Pablo ha recordat que suposaran l’arribada de 485 milions d’euros a les Illes Balears, un 8’1 % més que en el període 2014-2020. D’aquest import, el Govern gestionarà 251 milions d’euros per desenvolupar les seves iniciatives d’inversió assolint un rècord històric. La resta de fons previstos són inversions de l’Estat a les Illes Balears.
Segons ha explicat el director general, amb la finalitat d’agilitzar al màxim l’execució dels fons, la DGFE ja ha autoritzat actuacions per valor de 59,9 milions de FEDER i 35 milions de FSE+. D’aquesta manera es fa possible aprofitar la despesa realitzada els anys 2022 i 2023 i optimitzar al màxim el finançament de la UE.
A aquest respecte, el conseller ha destacat que al llarg d’aquestes dues legislatures, «cap import ha hagut de ser retornat al pressupost comunitari, posant fi a una etapa que va suposar el descompromís de gairebé 17 milions d’euros del període 2007-2013». A més, ha recordat que les Illes Balears han estat «la regió que ha rebut més reconeixements de Bones Pràctiques, un total de 19, i també la comunitat amb més projectes FEDER guardonats com a millor projecte, amb 3 distincions en els últims 4 anys».
Per acabar, el director general ha informat que la tramitació dels documents necessaris per a posar en marxa el programa de transició energètica a la zona d’Alcúdia finançat pel Fons Transició Justa de la UE, es troba en un estat molt avançat i alguns d’ells estan sent ja valorats pel Ministeri d’Hisenda com a Autoritat de Gestió. L’FTJ beneficiarà nou municipis (Alcúdia, Alaró, Ariany, Búger, Campanet, Consell, Lloseta, Llubí, Mancor de la Vall, María de la Salut, Muro, Pollença i Selva) amb 17,37 milions d’euros dirigits a finançar accions per facilitar el canvi de model econòmic de la zona, recolzar la descarbonització i promoure la sostenibilitat, com ara el foment de comunitats energètiques, millores en eficiència energètica i la descontaminació de l’antiga central d’Alcanada.
