Miriam Triay / Ciutadella – Com cada any, les festes de Sant Joan s’esperen amb molta expectació, ganes i alegria. Però aquestes, en realitat, no serien possible sense el gran paper que juguen tant els caixers de la Junta, com els cavallers que els acompanyen. D’entre aquests darrers, l’edat és un element molt variat, que no segueix gairebé cap regla. Així, i com en tot, hi ha extrems que criden l’atenció.
En el setmanari d’El Iris, el previ a Sant Joan, hem volgut tenir una conversa amb la il·lusió i la innocència del cavaller més jove, però també amb l’experiència i la coneixença dels tres cavallers més veterans de les diferents tandes.
Aquests són, de menor a major, Pere Bosch Serra, l’amo de Son Morro Nou, de 80 anys, el més veterà de la tanda del matí de Sant Joan; Joan Fedelich Cursach, l’amo retirat de Torretrencada, de 84 anys, el més veterà del dia de Sant Joan capvespre; i Miquel Moll Benejam, l’amo retirat de Son Felip de 85 anys, el més veterà del dissabte de Sant Joan, i de tots els cavallers en general.
EN MIQUEL, EN JOAN I EN PERE
Tres noms que al·ludeixen a tres maneres diverses de viure la festa. Però que també fan referència a l’experiència, el coneixement, i la vivència de diferents Sant Joans, maneres de fer la festa.
Enguany, i després de la retirada d’en Toni Bosch de Son Angel, en Miquel Moll s’ha convertit en el cavaller més veterà de la colcada. Un honor del qual no tots poden gaudir. “És polit ser el més veterà de la colcada d’enguany, no ho pot dir ni tenir tothom. Encara que també significa que som vell. Però bé, hem arribat fins aquí, i açò ja és molt”, confessa Moll.
Aquest títol, però, en realitat, ja l’havia compartit altres anys segons les tandes que sortís, ja que el seu company de colcada, “en Toni de Son Angel”, n’hi havia que no sortia. El mateix passa enguany. Moll només sortirà el dissabte de Sant Joan capvespre, açò vol dir que, pel que fa al dia de Sant Joan capvespre el més veterà serà, en realitat, en Joan Fedelich, i pel que fa al matí, en Pere Bosch.
Es tracta llavors dels tres homes majors de la festa, els únics, de fet, que passen dels 80 anys, i tres grans companys de colcada que no és la primera festa que comparteixen junts. Ni, molt possiblement, en serà la darrera.
LA IMPORTÀNCIA DE L’EXPERIÈNCIA
Cavallers de festa que han criat molta experiència i coneixement durant els anys. Que han tingut a tot tipus de persones davant seu, i que han compartit colcada amb els que ja no hi són, i amb els que tot just han començat.
Els començaments d’en Miquel Moll i d’en Joan Fedelich són, en algunes coses, similars. Ells, tot just van poder, que va ser als 18 anys, van sortir per primera vegada a la colcada. I no ho han deixat de fer, tret de moments concrets en què per una cosa o per l’altra no han pogut sortir. Són dues persones que han cultivat més de mig segle dalt cavall. I en uns temps en què era molt complicat tenir-ne un, i poder gaudir de Sant Joan.
Pel que fa a en Pere Bosch, encara que des de petit sempre havia tingut clar que sortiria a la colcada just pogués, no va ser així fins que va tenir prop de quaranta anys. Açò sí, havent ja pogut sortir, no ho ha deixat de fer més que tres anys, dos d’aquests per la pandèmia. La seva experiència, per tant, és de quatre dècades.
DIFERENTS SANTS JOANS VISCUTS
Trobant-nos davant tres persones que han viscut diverses festes de Sant Joan, és inevitable que la pregunta sorgeixi en algun moment de la conversa amb ells: ‘Com ha canviat la festa?’. Segons les paraules d’en Pere Bosch, compartides pels seus companys: “Els canvis són grans. Abans hi havia gent pel carrer, però era gent d’aquí, coneguda. No era una massa concentrada en cada un dels actes”.
Abans la festa era molt més tranquil·la, i l’espai que compartien els diferents cavalls i cavallers, molt més ample. Els records d’uns temps passats, més íntims, amb unes festes més personals, d’alguna manera porta als enyors, com és el cas de Bosch. “Ara no hi ha aquells equips de ciutadellencs que es posaven davant la música, davant els cavalls, i els feien botar. Que et seguien, i feien bulla”.
Però el pas del temps, i els canvis que ha portat, també han aconseguit que la festa agafi més pes per a tot el poble, i que la bulla sigui compartida per tots. “El dissabte de Sant Joan, a casa meva, segàvem. I fins que no acabàvem no anàvem a veure la festa. Açò vol dir que els actes que ara ningú es perd, com el primer toc, abans no es feia. No era tan important anar a tot”, ens explica Fedelich.
I encara que els tres companys de festa tinguin opinions una mica diferents, en segons quins aspectes, del que han suposat les diferents modificacions que han patit les festes, és, pels tres, un orgull haver pogut disfrutar de tants anys dalt cavall.
“Cada any és un any nou, i cada any disfrutes de nou. No penses en els temps passats”, afirma Bosch. “He xalat igual cada any, encara que la bulla sigui diferent”, diu Moll. “Sempre gaudesc de la festa tot el que puc, però també procur donar el gust als altres, a la gent, als de baix”, explica Fedelich.
Unes festes de les quals seguiran gaudint fins que puguin i l’edat els permeti, però que de moment, estan molt satisfets de poder anunciar que una vegada més s’han apuntat per formar part de la colcada de Sant Joan.
