Itziar Lecea / Ciutadella – Borja Pons Taltavull, amb 11 anys, és enguany el cavaller més jove de la qualcada. És el germà petit d’una família de cavallers que fa ja uns anys que surten per Sant Joan, estalonats per son pare, en Joan Pons, del lloc de Torralbet. Aquest 2023, per primera vegada, sortiran tots quatre junts -en Joan pare i els tres fills -, en la tanda del dia 23 a capvespre i també la del dia 24. Unes hores compartides dalt cavall que són el fruit d’una experiència que ha passat des del més major al més jove.
Xerram amb en Borja, en Llorenç, en Joan i son pare al lloc de Torralbet, on en Joan Pons i na Maria Antònia Taltavull fa anys que practiquen un tipus de ramaderia extensiva de manera tradicional. Al lloc hi tenen races autòctones -be de Menorca i vaca vermella- i venen els seus productes de manera directa, pel que és habitual trobar a na Maria Antònia a la plaça del mercat cada dimecres i dissabte.
Són tots quatre al·lots de poques paraules, perquè s’expressen amb molta més energia quan són dalt del cavall. Així i tot, en Borja no té por de dir que està “nerviós, sobretot quan hi pens i que queden pocs dies. Però em fa molta il·lusió”. Una il·lusió, la de ser cavaller de Sant Joan, que va veure truncada l’any 2020, quan es preparava per sortir per primera vegada. La pandèmia, però, va fer que hagués d’esperar dos anys més. I el 2022 es va estrenar, amb 10 anys, com a cavaller. “L’any passat no vaig ser el més petit, però enguany sí, i és una situació que em fa il·lusió”, diu. Encara que només sigui un any, l’experiència és un grau. Ara ja es veu amb més confiança, perquè “l’any passat mon pare em va haver d’explicar moltes coses que jo no coneixia, com quins són els moments en què m’he de llevar el capell, què no he de fer, o com he d’actuar quan estic en un moment que em veig apurat.” Assegura, però, que no en va tenir massa de moments així.
Dels tres germans, és el que ha començat a sortir amb més edat, ja que en Joan va sortir per primera vegada amb 8 anys, l’any 2010 -i ara ja en té 21-, i en Llorenç en tenia 7 quan va començar, l’any 2013 -ara en té 17-. Son pare comenta que “com més prest surten, millor. Se’ls hi ha de mostrar de ben petits, i al final, ho han vist sempre a casa.”
Segurament l’estima per la festa, a banda de les ganes que tenen els quatre de ser dalt del cavall, és el que els empeny a entrenar també junts, encara que els cavalls que traurà cada un no siguin tots de la mateixa finca. “Sortim junts quan podem, perquè cada un fa la seva vida i tots tenen el seu horari d’escola”, comenta en Joan pare. Pel que fa als consells que li brinden els dos germans majors, en Llorenç assegura que a en Borja “no li hem d’explicar massa ja, va ben entrenat!”. En el germà d’en mig, en Borja troba un referent de cavaller que, des de ben petit, ha sabut córrer l’ensortilla i donar moments emocionants als Jocs des Pla. El germà gran, en Joan, també va fer els seus anys de carreres, però ara s’estima més centrar-se “en altres moments de la festa”, com també li passa a en Llorenç. Els dos germans majors s’atreveixen a sortir durant les tres tandes, pel que coincidiran amb son pare i en Borja en les dues dels dos capvespre. “És una coincidència polida, poder sortir amb els tres fills a la vegada. L’any passat en Joan no va poder sortir, però enguany em fa ganes ser els quatre dalt cavall al mateix temps.”
Pel que fa als animals, que ja coneixen bé, en Borja diu que s’atrevirà amb en Siulu, un cavall de la finca propera de El Perico. En Llorenç, per la seva banda, traurà a dos animals que tenene al lloc de Torralbet, n’Esperit i n’Odín. Mentre que en Joan, el major, diu que sortirà amb “dos cavalls del concu i la tia, que són a Atalis, i em deixen a en Romu i en Giovanni.”
Amb els tres exemples a seguir que té, estarem molt pendents d’en Borja com a cavaller més jove d’aquest 2023.
