Josep Portella / Ciutadella – Cada any m’agrada més la nit del 22 de juny, la dels festers i les festes. En aquest imparable procés d’ocupació de Ciutadella per Sant Joan, la nit del 22 encara resisteix per a brindar-nos una festa comunitària, del poble que festeja l’amistat. En general, degut a la massificació que ha desbaratat els dies grans, els ciutadellencs i ciutadellenques allargam la festa a les jornades prèvies que fan valer el seu pes en el conjunt de la celebració. Els replecs, les representacions teatrals, les activitats escolars o en centres i associacions de diversa naturalesa, la vetla del be i la celebració del dia… fins fa uns anys eren actes modests que no tenien més repercussió. Avui són actes comunitaris perquè la gent s’hi reconeix, cosa que ja no passa en la mateixa mesura durant els dies grans. L’encesa dels festers és una cita principal en aquest llarg pròleg santjoaner. La tradició dels focs de Sant Joan és antiga i està estesa a tota la mediterrània, avui encara és un acte central en moltes celebracions. A Ciutadella s’havia perdut. En aquells anys de feina per a la recuperació de la cultura popular, que van tenir l’onada grossa entre 1975 i 1985, amb el Col·lectiu Folklòric de Ciutadella ens vàrem proposar recuperar-los. Ho vam fer amb els amics de l’Associació de Veïns Glosador Vivó, que aquells anys era una entitat molt activa i amb poder de convocatòria. La gent major se’n recordava i nosaltres volíem intentar que el foc dels festers tornés prendre a Ciutadella. El 1983 vam fer un primer intent, però va ser el 1984, l’any que ve farà ja quaranta anys, que vam veure volar les espires arreu. Aquell any hi va haver festers al carrer de Lleida, a la plaça de Sant Antoni, davant el local de la Unió d’Antics Alumnes Salesians, Dalt es Penyals, Dalt sa Quintana. També els joves de la parròquia de Sant Francesc van fer fester davant l’església. Foc al carrer de Sant Isidre, a la plaça Vella, davant el Casino 17 de Gener, al carrer de sa Carnisseria i la parròquia de Sant Rafel. Un total d’onze festers, la majoria organitzats pels mateixos veïns. Record que vam rallar amb el caixer senyor, crec que era un Squella, que va participar aportant la llenya que s’havia de cremar. Posteriorment, degut a la normativa que ofega tantes iniciatives populars, el nombre de festers s’ha anat reduint, però ha sorgit l’alternativa de la música al carrer també per iniciativa popular com un nova missa per rebre l’estiu i celebrar l’amistat.
