Joan Pons / Ciutadella – Ciutadella també és un punt de vista. Em ve al cap aquest pensament després de veure divendres passat el film de ciència ficció que va guanyar l’Oscar a la millor pel·lícula de l’any 2022: Tot a la vegada a tot arreu de Daniel Kwan i Daniel Scheinert.
Des del mirador del port veig en Miguel Bosé obrint-se camí amb agilitat cap as Pla encalçat per multitud de fans que el volen tocar. Un cap de fibló que alça pols em du de forma vertiginosa a l’estanc dels meus cosins Mascaró -Manel, Juli, Jaume, Pere, Ignasi i Maria- amb mon pare i ma mare que xerra amb es conco en Julio que aguanta un got de gin i somriu feliç. D’una coça al cul ara estic assegut i masegat davant Es Molí des Comte, enmig de l’Avinguda de la Constitució esperant el darrer toc de fabiol. I enyorant l’aigua, després de tanta pols, il·luminada pel primer sol del matí que des de dins la mar volem contemplar.
Em deman, què hi faig aquí, però la resposta és un somrís de l’al·lota que seu al meu costat i que em diu amb els plecs de la pell i els ulls color castanya que has entrat en unes coordenades en les quals no importa l’espai ni el temps i sí la persona que tens al costat. I d’una galtada som a un bar de sa Contramurada on volem fer el primer gin amb llimonada -no diràs la paraula pomada en va- i ens hi trobam en Cris Juanico i el seu ranxo d’amics que ens duen avantatge.
De cop s’ha fet fosc i un home alt i corpulent agafa pel coll un altre home, l’obliga a acotar-se i comença a donar-li punyades davant els crits de dolor i de terror. La sang brolla i cau damunt l’arena trepitjada pels cavalls i l’atacant amolla la víctima i continua caminant davant el palau en direcció a la plaça com si açò ho fes cada dia.
Enmig de les Voltes, el baríton Joan Pons Álvarez s’aferra a un cavall i ja sigui amb la corpulència del seu cos sonor, ja sigui per l’habilitat de bon santjoaner que és, fa botar la bèstia i l’acondueix a la plaça on ho hi ha l’estatueta des be feta per Maties Quetglas.
A través dels cables d’electricitat entram a la casa amb les portes obertes del carrer de Santa Clara del pintor Francesc Florit Nin que ens serveix un gin amb llimonada. Travessam les parets antigues de marès i ens acull la filla petita del fotògraf Hernando i ens ofereix una formatjada i rallam de l’estiu que van passar al xalet de Cala Galdana amb la resta de la família Pericàs i, aquesta nit de Sant Joan no m’espanta res, puc sentir el cant del rossinyol que vam caçar al corral de na Gran de Cala Mitjana.
Camín per damunt les notes musicals del rossinyol i em trob dos Damià Coll, un de Ciutadella i l’altre des Mercadal, i amb el primer rallam de literatura i de la vegada que em va treure amb una corda d’un sorral de Cala Rotja i, amb el segon, de fars.
La festa va rodant dins el meu cap i és que les festes de Ciutadella són més bones que la millor pel·lícula de Hollywood. Tot a la vegada a tot arreu però amb les olors, els sabors, els sons, els contactes carnals i les emocions viscudes que et dona la realitat, aquella que pots tocar i sentir amb els dits de les mans. Bones festes de Sant Joan!
