Miriam Triay / Ciutadella – El Dia des Be d’enguany va ser un dia especial per a tots els ciutadellencs i ciutadellenques, com cada any. Un dels dies més esperats pel poble de Ponent. Però, i en aquest segon i darrer any del bienni, ho va ser especialment per a dues persones en concret. Dos policies locals que a finals d’any es jubilaran, i que van tenir l’honor de poder fer el seu darrer servei durant les festes del seu poble. Des del setmanari parlam amb Ramon Silvela i Santiago Román Torres.
Com vos vau sentir?
SANTIAGO: Doncs va ser un privilegi, ofert per la “Jefatura”, el fet de poder acompanyar a la comitiva en el que, per a nosaltres, va ser el darrer Dia des Be estant de servei. Una experiència molt gratificant, polida, i diferent de la d’altres anys en què també havíem ofert aquest servei. Enguany vam veure una multitud de joves que ens acompanyava en tot moment, que anys enrere no era comuna. Abans hi havia moments puntuals en què la gent et seguia. Ara ja veus una gernació important que en tot moment vol estar dins la festa. És diferent. I inoblidable.
RAMON: Poder fer aquest servei et regala moments que s’han de viure, carregats d’emoció i sentiment, que si no hi ets, no es poden explicar. Per exemple, l’entrada al Foc i Fum et posa els pèls de punta. En la nostra feina poder fer l’acompanyament aquest a la comitiva, en unes festes tan nostres, és una cosa molt… sentiments molt… és que no tenc ni paraules.
Com va ser que decidíssiu demanar aquest darrer servei?
R: Perquè és el nostre darrer any fent feina, i ens va semblar que era una molt bona manera d’acabar-lo. Una darrera oportunitat per sortir al carrer a fer un servei. I quina millor forma que en les festes del nostre poble?
S: Sí, exacte, ha sigut com la cirereta del pastís, poder-ho acabar així. D’aquesta manera. En un acte tan important i solemne…
R: En realitat es tracta d’un servei que nosaltres, el personal de segona activitat, fa temps que no podíem fer. Per diverses qüestions. Però, i en realitat, en cap lloc consta que sigui així. Per tant, l’abril vam preparar un informe amb tota la normativa que regula les nostres funcions per mostrar que no posava enlloc que no ho poguéssim fer.
S: Exacte. Perquè ens entenguem, aquest personal és qui, per edat o perquè ha tingut alguna malaltia, passa a fer un altre tipus de feina que no impliquen el servei operatiu de carrer. Com feines administratives o control d’accés a dependències municipals, per exemple.
R: Sí, i en realitat, el Dia des Be es tracta d’un servei de protocol. Així que en vam parlar i vam veure que seria molt significatiu per a nosaltres que ens ho deixessin fer, junts. Aquí ja entraren en joc l’inspector cap i el subinspector Pallicer, que ens han obert el camí per deixar-nos fer una tanda del servei.
Ara que ja heu fet aquest darrer acte de servei, com vos sentiu trobant-vos en els darrers mesos en què fareu de policies?
R: En part molt content, perquè tot té un començament i un final. Però també hi ha l’altra part, ja que, després de tants anys, és difícil haver de deixar aquesta feina.
S: És que és una feina que t’agrada o no t’agrada, i si t’agrada, si t’ho sents, t’enganxa. I supòs que serà una cosa que trobarem a faltar quan ho deixem, fins que ens haguem adaptat. Però al principi segur que serà dur.
R: Són més de trenta anys, gairebé 35, que duim tots dos dedicats a fer feina per donar un servei al ciutadà, per ajudar-lo i resoldre els seus problemes. I moltes vegades ha estat un servei gratificant, encara que d’altres també ens hem enduit estones dolentes.
I com ha sigut llavors tornar-vos a posar l’uniforme una darrera vegada?
R: Jo ara mateix feia més d’una dècada que no me’l posava, i després de tants anys fent feina enmig del carrer… poder-te’l posar novament, poder tornar a fer feina enmig del carrer, és molt gratificant per un que se sent l’ofici.
S: Exacte, i no es viu d’igual manera un acte així com el Dia des Be. El nostre caràcter, de la persona i de l’ofici, fa que en moments com, per exemple, un solemne toc de dol, ho sentim d’una altra manera. Amb un respecte interior cap a l’acte.
Ha estat un comiat, per tant…
S: Molt gratificant i honorífic.
R: Ens van passar les hores volant. Comptàvem els minuts que ens quedàven per poder-ho allargar més. Ens haguessin deixat, caminàvem tot el dia, però clar, hi havia més gent que ho havia demanat i has de donar l’oportunitat a tothom.
Més de trenta anys sent policies, són molts anys d’experiència i moltes hores de servei. En què trobeu que necessita encara canviar Ciutadella?
R: A Ciutadella l’any 2008 érem més de 80 policies locals. La Policia Local d’aquí era un referent per a la resta de policies locals de Balears. No n’hi havia cap de millor preparada. El que passa és que els anys, les jubilacions, la gent que passa a segona activitat, i altres coses, han provocat que la plantilla hagi anat minvant, i ara fa 3-4 anys érem la meitat que el 2008. La qualitat de la feina, per tant, és molt més baixa.
I un municipi com Ciutadella, que és gran, i té moltes urbanitzacions, necessita, mínim, una plantilla com la que érem. Donar un servei de 24h, com abans, a les urbanitzacions; fer servei de protecció a la natura per les platges; dos policies rodant pel centre, mínim… Ara el servei de resposta és molt baix. I el ciutadà no és atès com mereix. Moltes vegades s’ha d’esperar més d’una hora perquè no hi ha operatius disponibles. I açò no pot ser.
S: Sí, la veritat és que ara del que es tractaria és de crear places, perquè tenim un bon parc mòbil, unes estructures de comunicació bones, uns programes de gestió de policia bons, l’escola ubicada a Ciutadella fent que els alumnes no hagin d’anar més fins a Palma… En termes generals, el que més falta fa és l’augment de la plantilla, com diu Ramon.
Algun altre missatge que vulguin donar en aquest sentit?
R: Bé, sobretot, animar a la gent que es fiqui en aquest ofici, que és molt gratificant, fas feina pels altres a canvi, moltes vegades, de res, però la satisfacció que provoca és enorme.
S: Amb tot el que pots arribar a fer pels altres, és molt agraïda la professió de policia.
