Miriam Triay / Ciutadella – Albert Espinosa i Puig és enginyer industrial de formació, però ha destacat en el món de la literatura i el cinema espanyols com a guionista, autor teatral, escriptor, actor i director. Es tracta d’una persona, per tant, molt polifacètica, amb una clara vocació per a la creació de contingut. Un talent que utilitza i ens ensenya de fa temps, i que ara ha tornat a trabocar en el seu darrer llibre: Quin bé que em fas quan em fas bé (2023), publicat el passat mes de març. Des del setmanari hem pogut mantenir una conversa amb ell durant la seva estada a l’illa.
Què ens pot explicar de la seva nova publicació?
Doncs es tracta d’un llibre de vint-i-tres contes. I la veritat és que són diferents del que normalment acostumo a escriure. Tenen una energia especial. Tots són molt positius i toquen l’ànima. I jo crec que canvien a la gent, quan aquesta els llegeix alguna cosa canvia a dintre seu.
Per què diu que és diferent del que escriu normalment?
Perquè hi ha històries que són de ciència ficció, altres de misteri… Presenten, igualment, característiques del meu món, perquè hi ha tendresa i tot el que a mi m’agrada, però també hi ha una energia diferent en les històries. Capaç, aquesta, d’atrapar al lector. De moment jo crec que el llibre està funcionant molt bé, la rebuda ha sigut prou bona.
Així, l’escriptor conegut per tots per obres cinematogràfiques com Herois (2010) o Polseres vermelles (2011) -que marcaren una generació de joves-, o per les literàries de Brúixoles que busquen somriures perduts (2013), o Estava preparat per a tot menys per a tu (2021); crits a la vida i a la màgia d’aquesta, a la resiliència i l’aprenentatge constants, a la cura d’un mateix. En aquesta nova publicació s’ha ficat de ple en uns gèneres una mica més foscs, més nerviosos, com són el misteri o la ciència ficció. Gèneres però, plasmats des del seu món, la seva mirada, i la seva tendresa. I gèneres que, en cap cas, eclipsen els relats més realistes o dramàtics.
“Es tracta d’un llibre de vint-i-tres contes. I la veritat és que són diferents del que normalment acostumo a escriure. Tenen una energia especial”.
Pel que sabem és el darrer llibre d’una trilogia de reculls de relats curts…
Sí, és la tercera publicació de relats que faig i amb aquesta ja acabo tots els que faré. En total són 61 contes, i jo crec que són relats que t’arriben.
Per mi, escriure relats ha sigut un plaer, són tres llibres que han funcionat molt bé, i que tenen una energia molt diferent entre ells. M’ho he passat molt bé fent-los, la veritat.
Quin diria que és el fil d’unió entre els diferents relats?
Jo crec que, sobretot, que presenten finals molt sorprenents, a l’estil de la sèrie de televisió britànica, de Charlie Brooker, Black Mirror (2011). Acabaments que et porten a una sensació tan inesperada que et fan gaudir molt de la història.
Llavors, cada relat presenta una temàtica diferent, no estan units per aquesta?
Exacte, són molt distints entre si, però els uneix una mateixa energia, com dic.
És més, cada un dels tres reculls que he fet es diferencien per una energia concreta. Però en alguns relats d’un llibre apareixen els mateixos personatges que en els d’un altre. Això és simplement perquè penso que, tenint en compte els canvis i diferències entre les tres publicacions, és molt interessant jugar al fet que un personatge d’un relat porti el lector a recordar un conte d’un altre recull.
De totes maneres, no fa falta llegir primer el conte d’un llibre, per entendre el d’un altre, són independents.
L’autor s’ha presentat amb aquest darrer llibre a Menorca, on el passat dimarts, 27 de juny, va fer una xerrada davant els diferents menorquins que l’anaren a veure. Una conferència que, a més, “és la primera vegada que feia a l’illa. Crec que ha sigut una forma d’arribar al públic menorquí necessària i molt interessant”.
Després d’aquesta darrera publicació, Espinosa ja deixa clar que no hi haurà més reculls de relats, que ja els ha tret tots, i que cap ha quedat a dintre d’un calaix agafant pols. Ha sigut una diversió curiosa per ell, amb la qual ha gaudit molt. Uns relats que, a més, alguns, tenen més de vint-i-cinc anys. “A vegades les històries t’arriben ràpidament com a relat curt, i d’altres els tens durant un temps amb tu pensant si seran pel·lícula, sèrie o llibre”.
Què ens pot explicar de n’Albert Espinosa?
A mi m’agrada definir-me com algú que gaudeix molt escrivint, i intenta fer una literatura que toqui l’ànima, que canviï als lectors, que no els deixi indiferents, i jo crec que és part de la meva senya. Tot sempre explicat amb molta tendresa.
“No esperava res i ho vaig trobar tot. Quin bé que em fas quan em fas bé és el meu tercer llibre de relats curts després de Finals que mereixen una història (2018) i Si ens ensenyessin a perdre, guanyaríem sempre (2020). És el final d’aquesta trilogia de relats que no deixen de ser contes per curar l’ànima. El meu objectiu en escriure’ls és entretenir i que gaudiu amb unes històries que, per una raó o una altra, han preferit quedar-se en poques pàgines.”
