Raymonde Calbo / Felanitx – M’agraden les anècdotes que em relata el meu amic, Gaspar Valero, un gran historiador, un dels millors divulgadors de la història de Mallorca. Avui, un dia radiant de Sant Joan, hem visitat la possessió de Son Marroig al terme de Deià que va comprar l’Arxiduc Lluïs Salvador d’Habsburg Lorena. Hem recordat aquell personatge singular molt estimat a Mallorca. L’Arxiduc fou un ecologista avançat pel seu temps, sensible i protector dels paisatges de l’illa, especialment els de la costa Nord, salvatge, agresta i paradisíaca de la Serra on va deixar la seva petjada creant-hi camins que duien als quaranta-sis miradors que va fer construir per a què tothom pogués gaudir d’aquelles vistes meravelloses de les costes retallades i banyades per les aigües blaves del Mediterrani.
La visita a Son Marroig és del tot recomanable. A banda de les seves dependències, podem veure-hi la torre fortificada del segle XVI (època on eren freqüents les incursions de corsaris musulmans i que per tant, servia de refugi). La vista des d’aquesta possessió és única on hi destaca la silueta inconfusible d’aquella roca anomenada “Sa Foradada”.
Son Marroig era considerada per l’Arxiduc la casa millor situada de Mallorca, i volgué comprar-la, ja que a més, era essencial per al projecte arxiducal de reconstruir el Miramar lul·lià. L’operació no fou fàcil, però a la fi, a final de l’any 1877, l’adquirí tot i que hagué de pagar a la família propietària una quantitat molt superior a la que marcava el mercat immobiliari de la ruralia mallorquina de l’època. Tothom parlava del tema i els amos de les possessions del voltants -de Valldemossa i de Deià-, intrigats i encuriosits, volien conèixer aquell estranger estrafolari que n’havia pagat un preu exorbitant, un fet que no podien creure. Per aquest motiu varen demanar a l’administrador de l’Arxiduc, el catedràtic Francisco Manuel de los Herreros, poder tenir una entrevista amb aquell membre de la reialesa que els hi semblava tan extravagant. Quan ho aconseguiren, un dels pagesos va demanar-li:
-“ És veritat altesa que heu pagat un preu altíssim per aquesta finca de son Marroig?”
I l’Arxiduc contestà:
-“ No. No he pagat ni el valor del forat de la Foradada”.
Els amos quedaren boca badats i segur que el varen qualificar de foll.
Durant els seus darrers anys de vida, l’Arxiduc emprà Son Marroig com a residència seva a Mallorca. A la seva mort, el 1915, la titularitat de la finca passà a mans d’Antoni Vives, el seu secretari, que no pogué fer-la efectiva ja que morí el juny de 1918 a Praga; en aquell moment la propietat recaigué en la seva filla, Lluïsa Vives Ripoll, esposa del pintor Antoni Ribas Prats.
L’illa de Mallorca té una història molt rica, per desgràcia molt desconeguda per a un gran nombre dels seus habitants i encara més pels turistes que la visiten que com diu en Ponç Pons al seu poemari “Pessoanes” referint-se a Menorca: “Tothom va i ve per l’illa desesmat, cercant amb avidesa sun, sea, sex”. Una reflexió totalment extrapolable a l’illa major de les Balears. Quina pena d’incultura!
