Miriam Triay / Ciutadella – Jaume Fedelich (Ciutadella, 1943), pintor de naixement, aprenentatge i passió, torna a les sales d’art, després de gairebé una dècada, per mostrar-nos el camí i l’avanç de la seva obra. Gràcies a l’exposició d’El Roser, que estarà disponible del 21 de juliol al 16 de setembre, els habitants de Ponent podrem ser testimonis de la trajectòria vital i artística d’un dels pintors clau de Menorca.
MÚLTIPLES FORMES DE FER ART
Molts ja coneixereu quin ha sigut el camí artístic d’aquest pintor, però d’igual manera val la pena fer-ne un repàs. Es tracta d’una figura que en l’art ha trobat l’experimentació i el constant aprenentatge. No ha estat mai quiet. Sempre en continu moviment i canvi.
Una passió nascuda sobretot de la curiositat. I que apareix gràcies a la seva àvia paterna qui, d’alguna forma, el va influenciar a agafar aquest camí artístic. “Quan jo era petit, i anava dalt el porxo, sempre veia dos dibuixos, realistes, que havia fet la meva àvia. I aquests sempre em van intrigar d’alguna manera, m’aportaven sensacions i emocions que em feien tenir interès per la pintura i el dibuix”.
És gràcies a aquestes ganes de conèixer la pintura, en molts dels seus vessants, que Fedelich ha ofert, dins la seva trajectòria, un ventall d’obres ben dispars en tècnica i estil. “Mai he estat supeditat a cap estil ni tècnica, sempre m’ha agradat anar canviant. La meva obra avui és d’una manera, però demà, potser, serà d’una altra”.
En l’exposició del pròxim 21 de juliol, comissariada per Carlos Jiménez Jorquera, qui ha mostrat un vertader interès a ensenyar tota l’obra de Fedelich, el públic podrà gaudir d’una trajectòria artística iniciada els anys seixanta. “Es podrà observar una gran varietat d’obres, passarem pels corrents del realisme, l’impressionisme, l’expressionisme; i per les tècniques de l’oli, el tremp, el gravat, l’acrílic… He experimentat molt”.
LA SATISFACCIÓ DEL REALISME
Del pintor ciutadellenc es coneixen dues etapes molt marcades, quant al corrent artístic que aquest seguí. Encara que, i en realitat, ha anat provant diferents formes de pintar que, fins i tot, i segurament, no haurien ni d’intentar etiquetar-se i encapsular-se en estils. “La meva pintura botava i rebotava d’un estil a l’altre”.
Tanmateix, i si seguim amb aquesta divisió generalitzada i marcada, sobretot, per un trencament amb un Fedelich inicial; la primera etapa està definida per una clara admiració pel realisme. “Em duia a tenir bastanta dedicació a la tècnica, posada al servei de la pintura. Eren hores de concentració, feina i pintura”.
En aquest estil i moment, Menorca va veure néixer la firma ‘Fedelich’. Un nom que apareixia en moltes pintures que tenien èxit i admiració. Els premis més importants de la trajectòria del pintor, com la Medalla d’Honor del 1971 de l’Ateneu de Maó, o el Premi mallorquí Calvià del 1977, els va rebre gràcies a la seva obra realista.
COLOR, LLUM I TEXTURA
Arribà un moment, però, que la dedicació i admiració pel realisme, passaren a ser i a veure’s com una supeditació per part de l’autor. Diverses coses li van fer pensar que per poder pintar d’una manera més lliure i lleugera, el realisme no era un bon aliat; era un estil que no ho permetia i massa sacrificat.
“Un dia vaig llegir: ‘Si un pintor pinta el seu ca, i el pinta amb estil realista, en tost d’un quadre i un ca, tindrà dos cans’. Aquí vaig entendre que el resultat és un ca neutre, no té força pròpia. I açò em va fer pensar molt”. A açò se li va afegir el fet que els diumenges matí sortien a pintar amb un grup d’artistes, a qui Fedelich donava classes, oferia coneixement artístic.
“En aquestes sortides de diumenge vaig veure que no podia pintar realisme i alhora fer un quadre en un matí. I aquí em vaig començar a obrir al canvi d’estil, buscant-ne un que se centrava més en l’expressió de matèria, de color, llum, textura… Un estil que després, amb el temps, se m’ha anat manifestant amb més força”.
Així és com, i per no provocar una ruptura total amb el seu anterior pintor interior, que cercava més, com ja s’ha dit en escrits on s’ha parlat d’ell, la pintura-escultura; va passar a firmar com a ‘J.F.Bosch’, en els quadres que buscava la pintura-pintura, l’exaltació del color, la llum i la textura, com ell mateix diu.
LA DUALITAT D’UN MATEIX ‘JO’
Aquesta separació, en el seu moment molt important i clau per entendre la seva trajectòria artística, avui dia ja no presenta la mateixa rellevància. L’autor és Fedelich i sempre serà Fedelich, fins i tot en els quadres que firmava amb el seu segon llinatge, continuava sent Fedelich. “Va ser com un canvi d’estil i de nom, quan vaig trencar amb el realisme, una ruptura que marca un abans i un després en la meva pintura. Però ara hi pens i crec que hauria d’haver seguit firmant amb el mateix nom. Era el mateix pintor”.
Facetes com el gravat, el tremp, i la fotografia -que ja heu pogut veure en diferents números del setmanari, ja que acostumem a ensenyar fotografies fetes per Fedelich, sobretot durant les festes de Sant Joan-, també l’han acompanyat en el seu camí artístic, i es podran veure en l’exposició dedicada a tota una vida de pintura i art.
El Fedelich més profund i pur es podrà conèixer el pròxim 21 de juliol a la sala municipal d’El Roser. Un Fedelich que promet mostrar les parts més amagades de la seva pintura, a més de les ja conegudes pels seus moments de més llum i visibilitat.
