Josep Portella / Ciutadella – La setmana passada, una delegació de la Lliga Naval Americana va visitar Ciutadella per participar en un homenatge a David G. Farragut, el primer almirall de la Marina de Guerra dels Estats Units, que era fill del ciutadellenc Jordi Farragut Mesquida. La gent major encara recorda el gran homenatge que es va fer l’any 1953, digne de Bienvenido Mr. Marshall, un vertader festival folklòric, cívic, militar i religiós per a rebre la delegació oficial nord-americana. Si no vaig errat va ser l’any 1953, precisament l’any que el govern dels Estats Units va mostrar públicament el seu suport a la dictadura de Franco, al qual regalà alguns millors de dòlars a canvi de crear quatre bases militars a Espanya: Morón, Torrejón de Ardoz, Zaragoza i Rota, i va ser en el marc d’aquest acord que el 1963 es va començar a construir la de Ferreries. Fins el 1970 o 1971 no hi va haver una segona gran celebració del Farragut Day. Per commemorar el centenari de la seva mort (1870) es va construir un conjunt monumental a prop del castell de Sant Nicolau: un vaixell de pedra que entrava a port i la figura en bronze del militar amb una ullera de llarga vista i la mirada perduda en l’skyline del poble dels seus avantpassats. Aquell conjunt el va construir es conco Alfredo Portella, i record que mon pare i noltros, almenys en Damià i jo, també hi vam fer feina aixecant les parets i enllosant enterra amb lloses del Toro. En l’actualitat, i després de diverses reformes, ja no hi queda res, només el pòdium i l’escultura. Record que a partir de la segona meitat dels setanta, com a reacció local retardada a la guerra del Vietnam i la implicació de la CIA als cops militars a llatinoamerica, va créixer un sentiment antiamericà i que aquelles commemoracions anuals a Farragut eren un dels moments en que més l’expressàvem. En la part superior de la fotografia que acompanya l’escrit hi ha el meu cosí, Josep Lluís Portella, que dona uns retocs al peu de l’escultura. En Lluís és el fill major de n’Alfredo, deu tenir uns dos o tres anys més que jo. Record una anècdota que puc contar: Era a la plaça de la Catedral i feia poc que havia comprat una moto, em va dir si volia fer una volta amb ell i hi vaig pujar. Per partir li envelà gas a fons i del bot que va fer sa moto, jo vaig caure de cul per darrere. Crec que va ser aquell dia que vaig dir que mai conduiria una moto i seixanta anys més tard puc dir que he complert sa promesa.
