Bosco Faner / Ciutadella – Llegint revistes (entre d’altres “Antena Missionera”), m’he trobat amb una dolorosa informació sobre la Jornada Mundial contra l’esclavitud infantil. Us dic sincerament que he quedat ferit i avui sent que he de viure aquest compromís d’oferir dades i algunes reflexions.
La Jornada Mundial contra l’esclavitud infantil va ser elegida en memòria de l’assassinat del jove pakistaní Iqbal Masih, assassinat a l’edat de 12 anys per rebel·lar-se contra la seva vida d’esclau.
Prestem atenció a aquestes dades: 158.000.000 de fillets i filletes treballen, 73.000 duen a terme treballs perillosos, 1.000.000 treballen a mines i canteres, 9.000.000 són esclaus. Molts d’ells són explotats sexualment, traficats, obligats a casar-se o reclutats com a soldats. Són mà d’obra barata i submisa. No coneixent els seus drets no protesten. Un desastre humà, certament. No ho amaguem, no ho callem.
Les conseqüències dels qui viuen aquesta situació són moltes, però la principal és la pèrdua de la seva infància i tot el que açò implica, i les dificultats per un bon desenvolupament humà.
Tot i que l’esclavitud es va abolir fa més de dos segles, segueix existint avui. Mentre uns creiem que vivim en el millor dels mons possibles, ens produeix vergonya aixecar la mirada i adonar-nos de tota aquesta multitud i la de tants i tantes, també majors, que dormen al carrer i no gaudeixen d’un vida mínimament digna.
Qualsevol esclavitud humana és fruit d’una injustícia, és conseqüència d’una concepció de l’existència on s’ha perdut, on hem perdut el sentiment moral. És totalment una llàstima. Front aquestes dades que ni els organismes internacionals s’atreveixen a negar, no podem amagar que hem perdut la consciència moral de tota una civilització.
Cada situació d’injustícia, tota esclavitud, qualsevol aprofitament infantil, forma part d’una manera de viure que assassina de moltes maneres a infants, joves i adults.
No és just crear i viure d’un poder, sigui quin sigui, que explota en benefici propi: guerres, turisme sexual i cibersexe, prostitució infantil, comerç de recursos naturals i energètics, especulació d’aliments, comerç d’òrgans…
Cada infant o persona jove o adulta explotada, és conseqüència de la inacció política, certament, però també del silenci, de la indiferència, del poc compromís dels qui ens aprofitam de les avantatges que vivim gràcies aquesta situació que, essent-ne conscients, ens hauria d’inquietar per aconseguir, a favor de tots, benefici moral i personal.
El proper mes d’agost, dia 23, commemorarem el Dia Internacional del Records de la Tracta d’Esclaus i de la seva abolició, d’aquells homes i dones que van aplanar el camí per a posar fi a l’esclavitud i a la deshumanització.
El Papa Francesc ens ha dit: “L’esclavitud d’avui és la nostra indignitat, perquè suprimeix la dignitat a l’home, a la dona, a tots”.
No siguem indiferents. Intentem valorar-nos, escoltar-nos, dignificar-nos, mirar-nos a la cara sense amagar ni esquivar la mirada.
