Itziar Lecea / Ciutadella – Fins fa molt poc, Pere Quintana era el responsable de la Línia d’Hidrologia i Canvi Climàtic de l’Observatori de l’Ebre, una feina que ha desenvolupat durant gairebé 15 anys, quan el canvi climàtic encara no era a l’agenda social, però sí científica. I, des del passat 29 de maig, és el nou director de l’Observatori de l’Ebre, un centre de recerca ubicat a Catalunya amb una llarga trajectòria. Amb ell en descobrim la seva història, rallam de canvi climàtic i del nou paper que ha assumit com a primer menorquí al capdavant d’aquesta institució, amb més de 100 anys d’existència.
Com ha assumit el nou càrrec de direcció?
El director anterior és de la casa, continua aquí, i jo ja feia dos o tres mesos que havia començat a delegar les meves feines i a empapar-me del nou càrrec, anant a les reunions amb el meu antecessor. Amb el canvi no puc fer pràcticament res de recerca, però esper que en uns mesos m’hi pugui tornar a dedicar un poc. Ara mateix, el temps l’he de dedicar a fer feines de direcció i gestió. Així, ha estat un canvi important en el meu dia a dia, però que és un nou repte.
Què ens pot contar de l’Observatori de l’Ebre?
És un centre amb molta història, i molt interessant. Va ser fundat l’any 1904, pels jesuïtes, al poble de Roquetes. En aquell moment, tenien el que en deien el col·legi màxim, on estudiaven Teologia i Filosofia. I després solien fer una segona carrera, pel que van crear laboratoris de física, de química de biologia i molts altres que es basaven en ciències. Així, l’observatori es va crear en aquest context, en què els jesuïtes tenien centres per tot el món. El pare Cirera, que va fundar el de l’Ebre, venia de Filipines. I ell va plantejar una orientació d’estudi molt original: la relació entre el Sol i la Terra. Ara sabem molt més de quin és l’impacte que té l’astre damunt el nostre planeta, però en aquella època no era així. Per tant, van començar a fer observacions del que avui en dia en diem geofísica, com observacions meteorològiques, geomagnètiques, sísmiques… De fet, en aquell moment, no sabien si els terratrèmols tenien relació amb l’activitat solar, ja que la tectònica de plaques no es va descobrir fins unes quantes dècades més tard. A poc a poc, fent recerca associada a aquestes dades, va esdevenir un centre punter. Amb el temps, els altres laboratoris van anar sortint del Centre per traslladar-se a altres llocs, i només va quedar el de física -geofísica- perquè és una branca molt lligada al territori.
És un centre lligat a altres institucions de recerca?
Quan es funda el CSIC, hi entra a formar part. Amb l’AEMET també hi té relació des de molt prest, i van establint relacions amb entitats públiques, fins que arriba un moment que les vocacions dels jesuïtes van caient i, a poc a poc, es va traspassant l’observatori a les administracions públiques. L’Observatori actual funciona a través d’una fundació, creada l’any 2000, i hi ha institucions de la Generalitat de Catalunya, locals, com l’Ajuntament de Roquetes, de Tortosa i la Diputació, i de l’Estat, com l’Institut Geogràfic Nacional, l’AEMET i el CSIC. Quan va arribar la crisi del 2008, que va ser molt dura pel centre, i en un context en què la meitat dels fons són públics, es va haver de lligar l’Observatori a l’administració pública, sortint els jesuïtes definitivament del centre. Ara estem adscrits al Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya, pel que ara ja som, des de fa dos anys, un centre públic amb un patronat divers.
Quina és la feina principal de l’Observatori?
Ens dedicam a fer recerca, observació, divulgació i conservació del patrimoni, perquè amb tanta història tenim un patrimoni de dades i coneixement molt ric. Pel que fa a recerca, seguim amb la línia més tradicional lligada a la relació entre Sol i Terra, que en diem Geomagnetisme i Aeronomia, que és l’estudi del camp magnètic de la Terra i la ionosfera terrestre. És la branca on estudiam el que es diu meteorologia espacial. I després tenim la línia que estava estudiant jo fins fa poques setmanes, que és la d’Hidrologia i Canvi Climàtic, amb la qual hem estudiat la relació entre els recursos hídrics i el canvi climàtic, a més d’estudiar la influència humana en el cicle de l’aigua, dintre del qual empram molt la teledetecció espacial per estudis com poder quantificar, des de l’espai, el reg a la conca de l’Ebre o simular aquests processos humans per fer estudis d’impactes damunt del canvi climàtic. Així, fem projectes per l’Agència Espacial Europea, per la Unió Europea, per l’Estat.
Quantes persones hi treballen?
La Fundació, com a tal, té 12 empleats, més 2 investigadors que paga el CSIC, 2 observadors que paga l’AEMET, i personal no permanent, com postdocs, doctorands…En total, som entre 20 i 25 persones, que van oscil·lant. Som en centre petit, però no menor.
La branca de divulgació, els ajuda a mostrar la feina que fan?
No divulgam prou, i sempre que fem coses la gent dona una resposta molt positiva. Sempre que expliquem coses, agrada a moltes persones. De fet, és important perquè a vegades llegeixes coses a premsa que no fan justícia a la realitat, com articles sensacionalistes. Els científics hauríem d’estar més posats en divulgació, però és complicat tal com està muntat el sistema.
Tornant a la seva línia d’investigació, com afecta l’ésser humà als recursos hídrics?
L’impacte directe dels humans, a través d’embassaments, regadius, etc, és encara més fort que l’impacte degut al canvi climàtic. Que, tanmateix, ja notam i de cada vegada anirà a més, però els humans actuam directament damunt del sistema. És un tema delicat, perquè no podem rallar només de canvi climàtic, hem de veure tots els factors que hi influeixen. Els problemes seriosos vindran més tard, però els problemes que tenim ara, o que es faran més grans, és per un ús excessiu dels recursos existents, i molts dels problemes que tenim, els tindríem igual sense canvi climàtic. Un exemple és la sobre explotació dels aqüífers a Menorca, que no té res a veure amb el canvi climàtic, sinó amb la gestió que feim de l’aigua.
Llavors és més problemàtic l’impacte humà que el canvi climàtic, amb relació a l’aigua?
Les escales temporals són diferents, però hem d’estar atents i preparar-nos ara pel que pot venir. És com una família que té unes despeses per damunt del que es pot permetre i sap que els ingressos li baixaran, perquè una part de la família deixarà de tenir feina i cauran els ingressos. Açò és el que ens passarà a nivell d’aigua. Els ingressos de nivell hídric cauran, les despeses augmentaran, perquè amb tenir més calor augmentarà el consum, la vegetació necessita més aigua i, per tant, anem cap a un escenari de manco ingressos i més despeses, però és que ara ja tenim problemes per arribar a final de mes.
