Caixers i cavallers Bep Portella Coll

Josep Portella / Ciutadella – A Alaior vivim al costat des bar-restaurant Es Pouet, que és el lloc de trobada d’una partida de caçadors que també són gent de cavalls. Quan falta un mes per les festes de Sant Llorenç es troben cada dia i s’hi afegeixen altres cavallers i caixers fins ajuntar una bona bolla. I així, cada dia fan una bona estona xerrant de cavalls i cavallers. Sempre hi ha fil a tòrcer, sobretot d’ençà que comencen les festes de poble as Mercadal i ja no aturen fins que arriba la tardor (Sant Joan és un altre tema). A més, si nau a una festa de poble, a l’hora del “jaleo” els veureu agrupats a la plaça. No només els d’Alaior, sinó els de Maó, es Castell, es Mercadal (els d’altres pobles no els conec). Allà són, a la plaça, units, passant revista als animals i als genets, als quals coneixen bé. A jo, que me sembla que tots els cavalls són iguals, em meravella veure com entenen de la cosa. I açò no només ho fan els del ram de la cavalleria, sinó també molts paisans que observen amb atenció i que et podrien contar amb pels i senyals la història de cada cavall, de cada cavaller. L’altre dia vaig llegir que es calcula que a Menorca hi ha quatre mil cavalls només de raça menorquina. O sigui que hi ha un cavall per cada vint menorquins. És possible? No crec que trobéssim en el món un territori amb aquesta densitat d’eguins. No és estrany que es consideri el cavall com una de les estampes típiques i característiques de les illes. Sense cap casta de dubte, el fet que el cavall sigui el protagonista principal de les festes ha ajudat a aquesta presència. I cavallers de festa també n’hi ha molts. Si comptessin els que han sortit durant els darrers deu anys faríem a prop del miler. Digau-me un altre país que pugui presentar aquest nombre de genets. Avui, els cavallers parlen de les seves preocupacions: la qüestió de les assegurances per a ells i per als participants; de com pesa la calor sobre ells i, sobretot, sobre els animals; de com desespera esperar hores per entrar a la plaça al moment del “jaleo”, del risc que suposa la massificació, de com està el seu cavall o l’animal que cualcarà… i cada any es repeteix. Aquests encontres diaris dels cavallers amics formen part també de la festa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.