L’IME ha presentat aquesta setmana un estudi sobre salut mental entre adolescents de Menorca on s’evidencia que són els tipus de patologia més corrents entre el jovent, per damunt de les cardiopaties, els problemes respiratoris crònics o el càncer. Tanmateix, la persona que ha fet aquest estudi, Maria Portella, que és cap del grup de recerca en psiquiatria clínica de l’Institut de Recerca Biomèdica de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, apunta a la manca de dades per poder fer un treball comparatiu.
Aquesta falta de dades sobre salut mental, i no només en adolescents, sinó en tota la població menorquina, és una de les preocupacions també d’AFASME, l’Associació de Famílies i Amics per la Salut Mental de Menorca. La seva presidenta, Lina Salord, afirma que la manca de dades contrasta amb la realitat que viuen a l’associació, on el dia a dia demostra que la salut mental no es tracta igual que altres problemes de salut general.
Perquè, si és molt senzill donar un ibuprofèn a qui té mal de cap, o es pot donar un diagnòstic de càncer amb una biòpsia, un trastorn mental és molt més complicat de detectar, avaluar i tractar. També sabem que, tot i no ser ciència exacta, podem posar barreres a l’aparició de malalties greus com el càncer: no fumar, fer esport, menjar bé, o mantenir uns hàbits saludables, ajuden al nostre cos a mantenir-se sa. Però, i la nostra ment? I les nostres emocions? Som capaços, fins i tot com a adults, de veure quan estem malament emocionalment i quan és necessari anar al metge? O fins i tot, quan necessitem ajuda externa per tractar problemes que, tot i haver-se posat de moda, encara són molt tabú?
