Bilis Per Joan Pons i Pons

Joan Pons / Barcelona – Qui escriu el relat? On s’escriu el relat? A Madrid, per suposat, però la pregunta més important és esbrinar la identitat del relator. L’escriu el poder central tot seguint el dictat dels seus interessos. Hi ha una persona al darrera o ho fa la Intel·ligència Artificial? És un cadàver exquisit; aquella tècnica narrativa que es van inventar, amb molt de sentit de l’humor, els surrealistes. Un cop identificat on es va crear el relat i qui el va crear ara toca la descripció del relat. Els bons relats són molt simples, han de ser molt simples per tal de ser eficaços. Gregor Samsa es desperta convertit en un escarabat. El capità Ahab està obsessionat amb una balena. Eva es menja davant la serp la poma prohibida. Aquestes són les característiques dels bons relats. Idò? Quin ha estat el relat? Molt senzill: que ve el llop! A qui beneficia aquest relat? A PP i PSOE. És un relat inventat? O una relat amb una base realista? Analitzem-ho. De veritat ve el llop? O el llop ja hi era, sempre hi ha estat des que Franco en el llit de mort va agafar la mà de Joan Carles i li va pregar que imposés la unitat d’Espanya? O el llop ja hi era i hi ha continuat essent des que, a diferència de tots els països del món sorgits d’una dictadura, Espanya va fer un altre relat -el títol va ser Transició Modèlica– sense depurar l’aparell policial, judicial i polític de l’antic règim? Podem tornar a mirar el present i prendre la decisió correcta. És propi d’un llop o d’un pastor deixar morir centenars de migrants africans a la tanca de Melilla; no auxiliar milers de migrants del mateix continent -entre ells dones i fillets petits- a la Mediterrània; espiar rivals polítics; mantenir empresonats o a l’exili cantants per culpa de les seves lletres; continuar amb els desnonaments de persones vulnerables; conservar una judicatura hostil amb les minories socials, sexuals o lingüístiques; prohibir parlar català, gallec i basc al parlament quan no ho indica el reglament… Podria allargar la llista però no ho faré perquè m’interessa més la pregunta. Llop o pastor? Com s’ha comportat el govern més progressista de la història? Com un llop o com un pastor? O, els partits polítics, es van passant la disfressa i ara fa de llop VOX, ara fa de llop el PP, ara fa de llop el PSOE i, a vegades, fins i tot, fa de llop PODEMOS que, afectat per aquest mimetisme, va agafant diversos -ara SUMAR- noms? Ha quedat demostrat a les darreres eleccions que ens ha regalat un escenari inèdit. Noves eleccions. Pacte entre el bipartidisme. O reconèixer l’autoritat de Waterloo. És el que passa amb els relats. Són fàcils d’escriure. Són fàcils de transmetre si tens els mitjans (i PP i PSOE tenen TOTS els mitjans a la seva disposició). També, com les fletxes llançades per un arquer expert, els relats, poden agafar una trajectòria equivocada o ser desviats per elements externs puntuals i no previstos. I quins han estat aquests elements externs, puntuals i no previstos? Aquí hi trobam l’esperança: la intel·ligència dels votants i dels abstencionistes basada en el sentit comú. No ve el llop, han pensat i així ha quedat demostrat, perquè el llop ja hi era. D’aquesta manera la fletxa no ha pogut encertar cap llop perquè la boira, encara que tengui forma de llop, faci olor de llop i udoli com un llop, no es pot ferir.

BILIS. Humor viscós, groguenc o verdós, de sabor molt amargant, que procedeix del fetge. Pres del llatí.