Itziar Lecea / Ciutadella – Aquest dijous s’ha presentat a la seu de l’IME el primer estudi de salut mental en adolescents de Menorca. L’autora, Maria Portella, comenta que ha estat complicat poder fer una comparativa perquè no ha pogut comparar els resultats amb dades prèvies. Tanmateix, els resultats d’aquest treball evidencien que el jovent de la nostra illa pateix de manera acusada de salut mental, essent la primera causa patològica en aquesta franja d’edat, per davant de les cardiopaties.
‘Impacte de la postpandèmia per Covid-19 en la salut mental de la població adolescent de Menorca’ és el títol del treball desenvolupat per la membre de l’IME i cap del grup de recerca en psiquiatria clínica de l’Institut de Recerca Biomèdica de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, Maria Portella, la qual ha tingut també col·laboració de l’OBSAM. L’estudi presenta dades com que els problemes de salut mental són els més presents en la població adolescent, amb un 35%. O que 1 de cada 4 enquestats, en el cas dels al·lots, i 1 de cada 2 en el cas de les al·lotes, presenten un trastorn mental.
“L’IME va organitzar unes jornades sobre l’impacte de la COVID-19 a Menorca. Em van convidar a parlar sobre aquest en la salut mental. En preparar-ho em vaig adonar que no hi havia dades sobre la salut mental de la població menorquina en general, ni en població infanto-juvenil en particular. D’aquí va sorgir la idea de recollir dades existents i comparar-les amb les de la pandèmia. Va ser un intent infructuós. Però lluny de desanimar-nos, vam decidir obtenir una figura de com estava la salut mental dels joves actualment, en aquest període postpandèmia. Malauradament, no es poden comparar amb resultats anteriors, però esperem que serveixi per tenir unes dades de partida”, comenta Maria Portella, que ha desenvolupat l’estudi amb una població de més de 1.000 joves de tota Menorca amb edats compreses entre els 12 i els 18 anys i que estan escolaritzats.
Una altra de les dades que presenta l’estudi és la taxa de suïcidalitat, present en 1 de cada 4 adolescents de la nostra illa. “Aquí cal fer un aclariment sobre aquest índex: es tracta d’una variable que inclou des de pensaments de mort fins a ideació suïcida, però no inclou els intents de suïcidi o el suïcidi consumat. La dada és certament preocupant perquè la suïcidalitat és un símptoma que reflecteix la gravetat d’un trastorn mental donat o de malestar emocional més inespecífic. Amb les dades de què disposam de Menorca en els darrers anys, els intents de suïcidi o les morts per suïcidi no són tan alts.
Altra vegada no podem saber si la xifra ha pujat perquè no disposam d’aquestes dades prèvies. Però els estudis publicats amb població espanyola va mostrar que durant els mesos de confinament els intents i els suïcidis van disminuir dràsticament, però que van augmentar entre la població juvenil amb la reobertura de les escoles, especialment en les al·lotes, i aquestes dades s’estan mantenint en la postpandèmia”, comenta Maria Portella.
LA MANCA DE DADES, UN APUNT QUE TAMBÉ FAN DES D’AFASME
La presidenta de l’Associació de Familiars i Amics per la Salut Mental de Menorca, Lina Salord, comenta que “com a associació estem molt contents que s’hagi tret aquest estudi. Quan na Maria Portella ens va dir que volia iniciar-lo, li vam agrair molt. A nivell de Menorca no tenim dades, i molt manco del jovent. Les dades de salut mental a Menorca, no sabem fins a quin punt són reals, perquè rebem telefonades a l’associació que ens deixen el cor romput, i pensam que fins a quin punt hi ha més gent en la mateixa situació. I ens passa amb qualsevol dels trastorns, fins i tot amb intents de suïcidi. Vam tenir un cas que la família ens va explicar que, davant d’un intent, els van recomanar donar molt d’amor, que és el que s’ha de fer des de casa.”
Tanmateix, Salord diu que no està sorpresa amb les dades que reflecteixen l’estudi. “Estem xerrant d’un període, l’adolescència, on les emocions es viuen amb molta intensitat. Ja és complicat regular-les en situacions normals, pel que l’afectació de la pandèmia s’havia de notar, per la qual cosa no ens sorpren que hi hagi aquest tipus de trastorns. Fins i tot vam detectar, i no només en adolescents, una pujada de persones que presentaven agorafòbia quan ens van desconfinar”, apunta Salord.
Un altre detonant, per ella, dels problemes de salut mental, especialment entre els més joves, són les pantalles. “Tenim un greu problema amb l’addició de les pantalles. Hem vist com hi ha molts infants amb problemes de retard de llenguatge cognitiu, amb necessitat imperiosa d’immediatesa, que és el que creen les pantalles. No hi ha una regulació emocional, el que comporta molts de problemes de salut mental. Avui en dia les pantalles són presents a la nostra vida de manera molt intensa, sobretot en adolescents.”
Salord remarca que l’estudi elaborat des de l’IME posarà damunt la taula el problema, però que la solució passa per fer un “treball real en xarxa: des d’educació, serveis socials, IB-Salut, i també es podria estendre a la part de justícia i policia. És un tema que anirà a més, els problemes de salut mental han crescut moltíssim i són difícils de preveure, pel que no tenim prou mitjans per poder-la tractar.”
