Joan Pons / Barcelona – He desenvolupat un sistema infal·lible per esbrinar si m’aixequen o no la samarreta: mirar a esquerra i a dreta. És un sistema basat en el sentit comú. També en l’estadística. Per tant, té un punt de científic. Si mires el teu entorn i ningú hi està afectat significa que és una notícia falsa. Ara, si mires a dreta i a esquerra i coneixes persones afectades, significa que el problema és real. Posaré exemples recents. La pandèmia. Molta gent deia que era inexistent, que no passava de grip domèstica i que era un muntatge de les multinacionals per tal de vendre vacunes i medicaments; i del govern per tenir-nos controlats. Vaig mirar a dreta i a esquerra i vaig contemplar adolorit com el meu amic P. moria tot sol en un hospital a pesar que era una persona sana i que practicava esport. Vaig deixar que m’envelessin les quatre vacunes. Les ocupacions de domicilis. Vaig fer el mateix procés. Els sogres del meu amic E. tenen una segona residència a la costa i van haver de pagar als ocupes perquè sortissin i així poder recuperar la propietat. La meva amiga D. té un pis a l’Eixample i se’n va anar a viure amb el seu company. Quan va tornar després de mesos fora el pis estava ocupat. Un traficant de drogues. El van empresonar. Abans d’entrar la presó va llogar el pis. Tres anys després la meva amiga l’ha recuperat. Devora ca nostra hi havia un restaurant uruguaià. Fins que no es va morir el propietari va ser molt concorregut. Tenia un barbacoa circular tot just a l’entrada amb carbó vegetal que encenien de bon matí i apagaven a la nit tot just abans de tancar. Carn a la brasa, provoletas, etcètera. Leo Messi n’havia estat un client habitual. Fins que va ser entrenat per Josep Guardiola i aquest li va imposar una dieta estricta i professional. Quan hi havia la productora El Terrat al carrer Còrsega, també hi anaven en Buenafuente i companyia. Ara, el restaurant uruguaià està ocupat per una família gitana. Són joves, una de les dues parelles té una criatura de pocs mesos, van a cercar aigua a la font del carrer Girona i elles recorren de nit el barri empenyent el cotxet buit de la criatura a la recerca d’objectes dipositats dins els contenidors d’escombraries. Després de l’estiu que vam passar a Menorca vam tornar a Barcelona via marítima amb el cotxe carregat com si fóssim zíngars. Vam descarregar el cotxe, vam deixar les maletes a l’entrada i vaig anar a aparcar. Quan vaig tornar vaig posar la clau al pany. No girava. Havia estat forçat. Van davallar per les escales uns veïns i ens van explicar que havien sorprès dos homes furonant davant la porta i que havien fugit esperitats quan s’havien vist descoberts. El moment passat davant la porta mentre el serraller trencava el pany per poder accedir al pis no el desitj ni al meu pitjor enemic. Mentre anava feinejant, deia: “Aquí dins hi ha ocupes”. Conclusió? L’ocupació és un problema real. No és una notícia falsa. La dreta l’ha magnificat, exagerat, però existeix i ho pots comprovar si mires a dreta i a l’esquerra. És en la manera de resoldre’l on rau la diferència. Més habitatge social, més ajuts al lloguer, obligar fons voltors a posar en el mercat els habitatges buits; noves lleis que facilitin la recuperació dels domicilis particulars com succeeix a la resta de països del nostre entorn.
SAMARRETA. Samarra petita. Antigament, vesta ignominiosa dels condemnats per la Inquisició. Camiseta; peça de punt emprada com a abric immediat del cos
