Josep Portella / Ciutadella – M’agradaria escriure un article llarg sobre sa Cova de ses Àmfores, però fins ara no he trobat informadors que em mostrin el camí per fer-ho. Potser aquest escrit breu serveix per aconseguir dades i fotografies d’una història ben singular. Sa Cova de Ses Àmfores es va obrir el segle XVIII per a extreure blocs de marès per abastir la demanda de cantons, terços i quarts amb que s’aixecaven els edificis a Ciutadella. A diferència de les que coneixem, aquesta pedrera era subterrània. A la banda de Maó n’hi ha un parell de subterrànies ben famoses, la que ha donat lloc a la creació de Thalassa, i la més majestuosa, coneguda com de Robadones, un nom realment inquietant. Nosaltres vivíem molt a prop, tan a prop que la part posterior de la casa feia mitgera amb l’escala que baixava del carreró que unia el camí de Maó amb el camí Vell, nou metres avall fins una entrada colossal a la pedrera. Tots els fillets del barri hi baixàvem, quan la cova estava tancada i ens encamellàvem per les parets de roca. Allò era un món magnífic. Un dia, després d’estar molts anys en desús, a algú se li va ocórrer muntar una nigth club discotheque dins la cova de quasi cinc-cents metres quadrats. La inversió va ser grossa i va convertir-se en un dels principals centres d’oci nocturn de Ciutadella i de Menorca. Ja es poden pensar fins on arribava la imaginació infantil quan vèiem aquella gent jove, mudada, homes i dones, parelles, que baixaven a la cova per passar-hi la nit. Va ser molt comentada l’anècdota verídica del dia que el porter no va deixar passar en John Wayne, de visita a Ciutadella, perquè anava amb mànega curta. Devia ser ferrucu, el porter, ja que una vegada va negar el pas a en Quito Salord perquè encara no tenia els devuit anys, tot i que ell li va dir que era el bateria titular de l’orquestra que havia d’animar els balls aquells vespre. La disco va funcionar aproximadament entre 1963-1967, i l’empresari la va tancar tapat de deutes. Uns anys després, nosaltres ens vam mudar a la casa on viu ara la família al camí vell. Al pati hi teníem un pou i, a mitjan baixada, hi havia un furat que entrava directament dins la cova. Tenc un record indecís d’haver-hi accedit així qualque vegada i de veure les runes del que havia estat un dels locals més moderns en aquells anys que descobríem el món de l’oci. La fotografia ja ens mostra com estava la cova anys després del seu tancament. Per això em faria ganes escriure sobre ella. Ja ho sabeu: bep.portella@gmail.com.
