Raymonde Calbo / Felanitx – Aquest il·lustre desconegut francès del segle XIX, fervent republicà i amant de la llibertat, fou un gran home, filòsof, poeta, escriptor, historiador i polític. Molts carrers i escoles a França duen el seu nom. És un dels pensadors polítics dels més interessants del segle XIX.
Acabats els seus estudis a Lió i fascinat pel romanticisme alemany, s’instal·là a la ciutat universitària d’elit d’Heidelberg, (fundada el 1386) ciutat que va inspirar nombrosos poetes. Allà va conèixer una música alemanya, Minna Moré, filla d’una família de pastors influents amb qui es va casar el 1834.
El 1841, en tornar a França, obtingué la “càtedra d’idiomes i literatures” de l’Europa meridional al Collège de France. Com a escriptor, també tingué un paper rellevant en política. Va oposar-se als monàrquics i als bonapartistes i fou diputat electe pel seu departament (comarca) de l’Ain el 1848.
A través dels seus escrits i opinions posicionades, aquest pensador despertà les consciències de tota una generació de joves republicans. Així amb l’obra “l’enseignement du peuple” publicada el 1850, va posar les bases d’una educació gratuïta, laica i obligatòria. Va influir molt en el currículum escolar de Jules Ferry (considerat una de les grans figures de la història republicana francesa) en temps de la Tercera República. El 1865, el seu llibre “La Revolution” fou un autèntic èxit. L’edició en francès va esgotar-se en un parell de dies.
Malauradament les seves idees no agradaven a tothom… El 1851, després del cop d’Estat de Lluís-Napoleó Bonaparte dia 2 de desembre, fou acomiadat de la seva càtedra de professor al Collège de France per haver difós idees republicanes i anticlericals. Edgar Quinet va veure’s obligat a l’exili com altres escriptors compromesos (Victor Hugo o també el seu amic i col·lega l’historiador Jules Michelet). Va ser un any molt trist ja que també acabava de perdre la seva esposa Minna.
Del 1851 al 1858 s’instal·là a Brussel•les on hi va escriure algunes obres tot i no sentir-se gaire ben rebut. Suïssa l’acollí amb els braços oberts, oferint-li una càtedra de filosofia moral el 1868. Aquest país veia en ell un heroi, un defensor de les llibertats.
Després de la caiguda del Segon Imperi el 1870 i l’adveniment de la Tercera República, Edgar Quinet pogué a la fi tornar a França on recuperà la seva càtedra. Va viure amargament la derrota de Sedan contra els prussians, l’abandonament de l’Alsace -Lorraine així com el retorn dels conservadors al poder de la mà d’Adolf Thiers.
Morí el 1875 i està enterrat a París al cementiri de Montparnasse.
Admir profundament aquests personatges menys coneguts que amb paciència, i coratge han fet i fan de la seva vida una lluita permanent per aconseguir un món més just apostant per l’educació pública, l’única a l’abast de la majoria dels ciutadans d’un país perquè és la manera més adient de fer-lo progressar. Diuen que l’educació és l’arma més poderosa per fer canviar el món.
