Josep Portella / Ciutadella – Ja han acabat les festes de Sant Llorenç, a Alaior. Fa uns anys, trenta o quaranta, i passava també a Ciutadella com en la majoria de pobles, els dies que seguien a les festes patronals eren buits i silenciosos, amb carrers solitaris i vespres de seure a la fresca. Tothom feia vacances, tancaven les fàbriques, tancaven molts comerços, el poble es buidava i les famílies anaven a estiuejar a sa caseta vora el mar o al xalet. Ets alaiorencs és cert que van a Cala en Porter o a Son Bou, però també formen colònia nombrosa a na Macaret, Addàia, Cala Molí i s’Arenal, que són del terme des Mercadal. Aquells anys, era com si el poble tanqués per vacances. Llavors, la festa patronal marcava clarament el temps festiu, contraposat al temps laboral. Els dies de festa eren una excepció en un calendari de dies en negre. Avui, el temps festiu és en realitat tot l’estiu: festes de poble, concerts de grans figures, experiències artístiques úniques, teatre i dansa, festivals, propostes gastronòmiques, etc., se succeeixen a diari de manera que l’excepció no és ja la festa, sinó la no-festa. Per què, en aquest ambient de viure en un oci continuat, la festa patronal ha mantingut el seu caràcter principal? Crec que hi hauria molts de factors que ho explicarien: l’herència cultural, el fet de pertànyer a la comunitat, la cosa de l’etern retorn als orígens, l’element familiar encara ben present, la permissivitat en el beure i en el tracte, i unes quantes coses més, però està clar que la festa patronal ja no és l’experiència única de “felicitat” que era llavors, ara podem consumir dosis de “felicitat” al llarg de l’estiu, limitada, això sí, al nostre poder adquisitiu. Ens hem begut el conte que la felicitat cap en un anunci de cervesa o en un festival a setanta euros l’entrada. En certa manera, els menorquins ens estam convertint en consumidors d’estiu com els turistes, adoptant costums i maneres de fer d’aquelles persones que concentren el consum d’oci en pocs dies a Menorca. Avui, els nostres pobles ja no es buiden com fa quaranta anys, quan havien passat les festes. Avui, les fàbriques no tanquen perquè quasi ja no en queden i els comerços i serveis, que abasten un altíssim percentatge de la població activa, han de mantenir-se a ple rendiment per a donar resposta a una demanda cada vegada major. La població viu atrafegada per a poder combinar les hores laborals i festives de cada dia. El canvi de paradigma cultural a Menorca és palès, i crec que no és per anar a millor.
