Nicole De Domingo / Ciutadella – El Centre d’acollides d’animals, que gestionam des da fa un temps des de la Protectora d’Animals de Ciutadella, fa una crida a la població per donar atenció als moixos que encara no han estat adoptats. En aquesta entrevista Esther Mascaró ens explica tot el que passa a dins del centre i com és que succeeix aquesta situació.
Quin tipus de campanya es fa per donar a conèixer els moixos en adopció?
Nosaltres el que feim principalment és donar-los a conèixer a través de les xarxes socials com: Facebook, Instagram… Tant els moixos grans com els petits surten, i també ens va molt bé per si es perd un moix poder avisar. Com que hi ha molta gent que s’ho mira i està pendent, la major part de campanya és a través de xarxes socials, però també es ve que solem emprar mitjans de comunicació. Sempre hi haurà aquelles persones que saben que hi és el centre d’acollida d’animals i la canera, saben que si volen adoptar, aquí sempre hi serem.
Quins són els requisits per adoptar? Quin és el procés?
El procés és fàcil. Has de ser major d’edat. Si vols adoptar un ca o un moix només has de demanar hora al centre o al refugi. Et fan una petita entrevista per saber quin tipus de vida tens, ja que depenent de si ets molt o poc a casa teva t’assignen un moix o altre, un moix que sigui adequat a la teva vida, pel fet que hi ha animals que no suporten estar tots sols, o al contrari moixos molt solitaris.
En comparació a altres anys, com ha anat aquest any l’adopció?
Sa veritat és que van molt bé les adopcions, hi ha molta gent disposada a estimar-se un animal. Abans els animals se sacrificaven. Però ja fa temps que la feina que el centre d’acollida d’animals hi ha sacrifici zero. Ja fa anys que no hi ha cap classe de sacrificis en els animals del centre, ja que el primer que va fer la Protectora d’animals quan es va crear va fer possible que no hi hagués més sacrificis. El que passa abans, per exemple, era que un dia hi anaven quinze animals, i a la setmana següent ja no n’hi havia cap, pel fet del sacrifici. Açò ja fa més de quinze o vint anys que no passa, però açò vol dir que hi ha molta feina per aconseguir adopcions, ja que la protectora té molts més animals. També hi ha les cases d’acollida, que ajuden molt a buidar el centre mentre no s’adopta cap moix. Hi ha una associació que ens ajuda a dur els podencs cap a Alemanya, ja que allà agraden molt. I així, entre els voluntaris, l’associació dels podencs, les cases d’acollida, obtenim que la protectora quedi amb uns pocs animals que poden ser adoptats. I quan els moixos ja estan molt majors o malalts tenim el refugi, que són moixos que no es poden adoptar o que no han estat adoptats mai i que, per tant, ja no generen interès i acaben fent els que es queda de la seva vida al refugi.
Quina ha estat la situació dels moixos aquest any? Què ha passat? D’on venen?
El problema és que els moixos crien cinc o sis moixets fins a dues vegades a l’any. Llavors si no es castren als moixos, sobretot a les femelles, el que passa és que hi ha un problema de sobrepoblació. La gent als hortals quan hi van dos moixets petits els hi donen menjar, però no pensen que aquells dos moixos criaran, i que l’any que ve ja no seran dos, el que ve ja no seran deu. I quan tenen trenta moixos ens telefonen, perquè els anem a cercar. I de cop nosaltres ens veiem amb trenta moixos al centre. Per tot això és molt important que la gent entengui que els moixos s’han de castrar.
Aquest any han vingut més o manco un centenar de moixos dels quals ja hem donat en adopció uns seixanta aproximadament. I és molt important també adoptar als moixos petits, ja que si encara n’hi queden de petits, no els hi presten atenció als majors que també necessiten una família.
Adopten als moixos grans si en queden de petits?
No, pel fet que si queden moixos petits la gent només veu els petits, perquè són molt polits i realment fan moltes ganes. Però això vol dir que els moixos adults ja no els veuen, i per això és important que s’adoptin tots els moixos petits, per donar-los l’oportunitat als grans a tenir una família. La majoria dels moixos grans fan un temps al Centre d’Acollida d’Animals, i després quan passa un poc el temps i veiem que ningú els adopta els passem al refugi de la Protectora, perquè el que no volem és que se’ns saturi el refugi.
Quins són els avantatges de tenir un moix gran?
Són moixos tranquils, molt agraïts, solen dormir molt… Si tens una vida tranquil·la va molt bé.
Tot i que no es compren els moixos a la protectora sí que es paga un preu, per què? Quin és el preu?
El que es paga és una taxa i una garantia de castració. Els moixos petits són noranta euros, que això inclou taxa i castració. I un moix gran són vuitanta amb cinquanta-vuit i si està castrat només seria pagar la taxa de quinze amb quaranta-quatre.
