Miriam Triay / Ciutadella – Fruites i verdures a preus desorbitats, olis de poca qualitat, aliments processats i ultraprocessats, congelats… Cada vegada són més els aliments poc saludables que primen dins el carret de compra dels ciutadans que, a causa de la pujada de preus, no es poden permetre l’equilibri alimentari anterior. Es parla d’un canvi en la dieta balear a causa d’açò, d’un empitjorament d’aquesta. És realment així? I, si ho és, què pot suposar per a les persones aquest canvi?
UNA PUJADA CONSTANT
Abans de res, cal incidir en les causes que han provocat aquesta situació. O almenys, intentar entendre quin és el context actual. Per açò, hem parlat amb en Tolo Servera, president de l’Associació de Distribuïdors d’Aliments i Begudes de Balears. Qui ens ha dibuixat una mica quin és el motiu o, en aquest cas, motius, que han provocat la situació actual.
“Les pujades es venen donant des de meitat del 2020, quan va començar la pandèmia. No oblidem que el món va canviar radicalment, i costa tornar a posar-lo al mateix lloc. El 2021 hi va haver pujades molt importants en tots els sectors. El 2022 vam continuar veient l’increment. I durant el 2023 semblava que ja s’havia d’estabilitzar, però, fins ara, no ha estat així”. Fa, llavors, més de tres anys que arrossegam una aturada mundial difícil d’esmenar.
A més de la pandèmia, però, hi ha hagut diferents imprevists i entrebancs que s’han anat afegint, agreujant els efectes i retardant la recuperació. “A l’escassetat de productes, perquè falta gairebé de tot, s’ha afegit el canvi climàtic. La falta d’aigua que ha suposat aquesta temporada, sobretot a la península, ha provocat aquesta escalada de preus realment extraordinària que veim ara en aliments com les fruites i les verdures”. En aquest cas, cal destacar, els alts preus que han assolit el meló i la síndria, fruites típiques de la temporada estival en què ens trobam.
Afegit a aquests dos, també trobam les conseqüències de la guerra d’Ucraïna. “Mentre el país no comenci a exportar, novament, de forma normalitzada… tot el que allà produïen, com cereals, seguirà sense arribar. Provocant els desequilibris que ja estem veient. I sembla que va per llarg…”. En aquest sentit, i afegit a tot açò, Servera apunta que “mentre el cost de producció segueixi alt, els combustibles, que ja havien davallat, segueixin pujant de nou… estem en una situació molt mala de preveure”.
LES CONSEQÜÈNCIES ALIMENTÀRIES
Per si tota aquesta tessitura no fos prou, aquesta pujada en productes com l’oli d’oliva, les fruites i verdures, el peix fresc… provoca desequilibris en la dieta de la població. “Tots els productes que es produeixen al camp, per una cosa o altra, han incrementat el seu preu. I açò, de moment, seguirà així”, afirma Servera. Estem parlant, llavors, d’aliments bàsics, molts d’ells, de primera necessitat.
Què és, però, una dieta equilibrada? Segons la nutricionista, Anna Moll, “en termes generals, per seguir una alimentació saludable hem de basar-la en productes frescs i no processats, complementar-la amb bons processats i moderar els ultraprocessats”.
En aquest sentit, ella mateixa destaca la priorització del consum “de fruites, verdures, llegums, fruits secs i aliments integrals. Pel que fa al consum de carn, hauríem de prioritzar el de carns blanques, i pel que fa al peix, hem de procurar variar entre blanc i blau. Es recomana escollir l’oli d’oliva verge extra com a greix, tant per cuinar com per amanir. I, finalment, l’aigua hauria de ser la beguda de preferència”.
Aliments, llavors, que han vist incrementat el seu preu a causa, a grans trets, de la sequera, de l’encariment de pinsos, de combustible, de les infraestructures i el manteniment d’aquestes, etcètera. Com diu Servera, “en el cas del peix, per exemple, presenta aquest preu alt pel cost del combustible i del manteniment del vaixell que li suposa al pescador”.
Llavors, si manquen aquests productes, què pot suposar per a la població? Moll ens contesta a aquesta pregunta de la següent manera: “Una baixa qualitat de la dieta pot suposar un augment en el risc de patir certes malalties, com el restrenyiment, l’obesitat, la hipertensió, la diabetis, les malalties cardiovasculars, alguns tipus de càncer… A més, una alimentació inadequada també pot estar relacionada amb problemes de concentració, falta d’energia, insomni, problemes digestius…”.
CARRETS DE COMPRA DIFERENTS
“La situació actual és complicada, sense que vengui cap desastre. Però si tenim en compte que el menjar és una de les despeses més altes i necessàries que té una família… en conseqüència, les economies es ressenten, es ressent el consum i tota la cadena econòmica”, afirma Servera.
Així, el sector de la població que més preocupa és el que presenta menys recursos econòmics per poder accedir a uns aliments d’elevada qualitat nutricional. I, encara que el canvi en la dieta sigui perjudicial per a totes les edats, “els nens i infants poden tenir pitjors conseqüències, ja que es troben en una edat on adquireixen els seus hàbits alimentaris”, explica Moll.
En aquest sentit, i com a solucions o alternatives per pal·liar els efectes, la nutricionista creu que el més important és “fer una planificació de l’alimentació, ja que, ens ajuda a tenir-ne una de més saludable. Gràcies a la planificació, podrem saber què necessitem per cuinar aquella setmana i fer una llista de la compra. Amb la llista, evitarem comprar excessivament, fet bastant habitual, que farà que la compra no s’encareixi encara més i, a més, evitarem el malbaratament alimentari”.
En definitiva, encara que de moment no sigui res irremeiable ni alarmant, ja estem notant les conseqüències de diferents circumstàncies que s’han anat donant durant aquests darrers tres anys. S’espera que en algun moment s’estabilitzin els preus, i els efectes que açò provoca, però, de moment, és imprevisible el quan.
