Raymonde Calbo / Felanitx – N’Agustí va néixer el 354 després de Crist a Thagaste, (Algèria) una colònia romana, en el si d’una família bereber romanitzada. Son pare, petit propietari, s’adheria fermament al politeisme romà mentre sa mare era una cristiana fervent. Aquesta darrera seria canonitzada per l’Església sota el nom de Santa Mònica. Dividit entre aquestes dues influències, finalment n’Agustí es criaria segons la religió materna.
Va ser un alumne brillant però una mica trapella i, com explica a les seves Confessions, durant la seva infantesa, agafava peres d’amagat de l’hort del seu veí entre d’altres malifetes.
Amb disset anys va viatjar a Cartago per estudiar retòrica. Descobrí una ciutat on hi regnaven la disbauxa i la recerca frenètica del plaer i on s’immergí gustosament després de conèixer la dona amb qui viuria durant quinze anys en concubinat. D’aquesta unió nasqué un fill, Adeodat. Així i tot, durant aquest període mantingué una gran curiositat intel·lectual i una inquietud psicològica que el porten a embarcar-se en una llarga recerca de la veritat. La lectura de Ciceró desperta en ell un gran interès per la filosofia. També s’interessa pel maniqueisme, doctrina a la qual adhereix durant nou anys. Aquesta religió oriental, ara gairebé extingida, professa un dualisme radical entre el Bé i el Mal, la Llum i les Tenebres.
Després d’una breu estada a Thagaste decidí viatjar a Roma, ajudat per les bones relacions que havia tingut a Cartago principalment amb el Cònsol i d’allà, fou cridat a Milà per exercir-hi de professor de retòrica.
El reconeixement obtingut i l’ambició, el van empènyer a deixar la mare del seu fill per preparar un casament que l’ajudés a accelerar la seva carrera.
Al mateix temps, els cercles i amistats que freqüentava i els relats de conversions al cristianisme que escoltava el convenceren de convertir-se ell mateix. Abandonà l’ensenyament de la retòrica i partí a un retir espiritual a ca un amic. Durant un any, redactà algunes obres com ara Contra els Acadèmics, els Soliloquis i el Tractat de la vida beneïda.
A la fi fou batiat la nit del 24 al 25 d’abril del 387 juntament amb el seu fill, per gran alegria de la seva mare. Poc temps després tornà a la seva vila natal, on visqué alguns anys en una comunitat espiritual lligada a la fe cristiana que ell mateix va fundar. El 391 fou nomenat successor del bisbe de la regió i des de llavors fou el bisbe d’Hipona. La seva nova posició va facilitar la seva entrada a una fase d’intensa activitat intel·lectual durant la qual va escriure les Confessions, la seva obra més coneguda, així com la Ciutat de Déu i De la Trinitat.
El final de la vida d’Agustí coincidí amb els darrers dies de l’Imperin romà.
Va morir dia 28 d’agost del 430 durant el setge de la vila per part dels vàndals sota les ordres del seu rei Genseric.
Nou-cents anys més tard, Agustí fou canonitzat per l’Església catòlica i considerat com un dels pares de l’Església.
Aureli Agustí és més conegut des d’aquell moment com a Agustí d’Hipona o Sant Agustí.
