La presidenta del Govern de les Illes Balears, Margalida Prohens, i la consellera d’Habitatge, Territori i Mobilitat, Marta Vidal, s’han reunit avui amb representants de les organitzacions i dels col·legis professionals de l’àmbit de l’habitatge, així com dels consells insulars i ajuntaments, per tractar les principals novetats de les mesures urgents previstes per facilitar l’accés a l’habitatge a les Illes Balears.
La trobada, celebrada al Consolat de Mar, ha donat continuïtat a la ronda de reunions mantinguda per l’equip de la consellera Vidal amb administracions territorials i organitzacions del sector de l’habitatge per treballar el primer paquet de mesures urgents en matèria d’habitatge, i ha servit per tractar les aportacions del sector, de cara a la seva elaboració definitiva i revisió jurídica per a la seva pròxima aprovació, mitjançant un decret llei, per part del Consell de Govern.
Tal com ha anunciat la presidenta Prohens en la reunió i posteriorment davant els mitjans de comunicació, aquest decret llei té com a objectiu fer front a «la necessitat d’oferta d’habitatge que hi ha a les nostres illes i augmentar l’oferta a preus accessibles sense consumir territori, aprofitant molt del que ja tenim construït a les nostres illes, i fer-ho de la mà de la iniciativa privada, del sector privat».
«Els darrers anys, s’ha evidenciat que l’Administració no ha d’assumir tota sola la construcció d’habitatge nou a preus accessibles, sinó que cal apostar també per la col·laboració publicoprivada i implicar el sector privat en les solucions al problema de l’habitatge», ha destacat Prohens, la qual ha manifestat que «per a aquest Govern, és una prioritat l’impuls decidit i real d’un canvi en les polítiques d’habitatge. És un dels nostres compromisos davant un problema que s’ha agreujat els darrers anys».
Les noves mesures tenen com a objectiu augmentar l’oferta d’habitatge a preu accessible a les àrees urbanes dels municipis de les Illes Balears, sense consumir territori i generant un nou habitatge que sortirà al mercat amb uns preus —tant de compra com de lloguer— regulats i limitats per l’Administració, i no a un preu lliure, per tal de facilitar l’accés a l’habitatge a famílies amb rendes mitjanes i joves, segons han exposat la presidenta Prohens i la consellera Marta Vidal. Per al nou habitatge de preu limitat, s’estableixen, entre altres requisits, que no hi pot accedir una persona que ja sigui propietària de ple domini d’un altre habitatge, i que el nou habitatge ha de constituir el seu domicili habitual i permanent.
Canvis d’ús, augment de les densitats i increment de les alçàries
Entre les principals novetats, el decret llei habilitarà, amb caràcter temporal, diverses actuacions amb aquest objectiu, com el canvi d’ús de locals existents (comercials, administratius, etc.) en edificacions en parcel·les amb usos residencials plurifamiliars permesos, per a la seva reconversió en habitatges de preu limitat; o l’augment de les densitats màximes, per crear habitatge de preu limitat, en edificacions existents o en parcel·les sense edificar amb usos residencials plurifamiliars permesos.
També es preveu l’augment de l’edificabilitat en alçària en edificacions existents o parcel·les amb usos residencials plurifamiliars permesos, i el canvi d’ús a residencial i d’aprofitament de terrenys d’equipaments privats i encara sense desenvolupar, en ambdós casos per crear nous habitatges de preu limitat o habitatges protegits. A més, s’habilitarà el canvi d’ús a residencial d’establiments turístics obsolets o parcel·les d’ús turístic incompatibles amb aquest ús, per crear habitatge de preu limitat.
Aquestes actuacions permetran generar fins a un màxim d’un habitatge per cada 60 m2 de superfície edificable residencial de la parcel·la, en els casos de reconversió de locals i d’augment de les densitats en edificis plurifamiliars, i un màxim d’un habitatge per cada 90 m2 de superfície edificable residencial, en el cas d’augment de les densitats en els habitatges unifamiliars entre mitgeres de planta baixa i dues plantes més, els quals actualment no es poden subdividir.
El creixement en alçària, sota unes limitacions, permetrà fins a un habitatge per cada 60 m2 de la superfície construïda per l’actuació, i en els canvis d’ús de terrenys d’equipaments privats i d’establiments turístics, fins a un habitatge per cada 60 m2 de superfície destinada a ús residencial.
Així mateix, es preveu la cessió de terrenys de titularitat pública a la iniciativa privada per a la promoció d’habitatges de protecció i d’allotjaments dotacionals, una possibilitat ja prevista en la normativa autonòmica vigent sobre la qual, amb el nou decret, s’amplia el termini màxim de concessió (de 50 a 75 anys) del concurs públic i es defineixen les edificabilitats.
Reserva de competències municipals
Amb aquest decret, el Govern posa a l’abast dels ajuntaments un conjunt d’actuacions encaminades a facilitar l’accés a l’habitatge a tots els municipis de les Illes, respectant les competències municipals, atès que els ajuntaments, mitjançant un acord del ple municipal, podran limitar de forma parcial o deixar sense efecte les actuacions previstes en el decret llei per qualsevol circumstància que s’acordi dins la seva competència municipal.
Preus limitats
En relació amb els preus, s’han explicat diversos exemples de preus de nou habitatge de preu limitat d’habitatges de 60 m2 i 80 m2amb aquesta regulació, tant de compra com en règim de lloguer.
En les diverses franges de preus, segons el municipi i l’etiqueta energètica dels habitatges, per a nous habitatges d’entre 60 i 80 m2útils, els preus limitats de compra oscil·larien entre els 102.000 € dels trams de preu més reduïts fins a un màxim d’aproximadament 241.000 €.
En el cas del lloguer, en habitatges de 60 i 80 m2 útils, els preus limitats se situen entre els 385 € en els trams més baixos fins a un màxim d’aproximadament 905 €.
En el cas de compra, un pis nou de 60 m2 útils sortiria al mercat, als principals municipis de les Illes, a un preu a partir dels 147.000 € i fins als 181.000 €, segons la seva etiqueta energètica. En altres municipis més petits, la franja es redueix a uns preus d’entre 102.000 € i 150.000 €.
Si és un habitatge de 80 m2 útils, el preu de compra a la majoria de municipis oscil·laria entre els 197.000 € i aproximadament 241.000 €, segons l’etiqueta energètica. En altres municipis, el preu seria d’entre els 137.000 € i els 201.000 €.
En el cas dels preus de lloguer, un pis de 60 m2 útils, en el grup majoritari de municipis, oscil·laria entre els 555 € i els 680 € al mes, segons l’etiqueta energètica. En altres municipis, entre els 385 € i els 565 €.
El preu de lloguer d’un habitatge nou de 80 m2 útils seria, a la majoria de municipis, d’entre els 740 € i els 905 €. En altres municipis, es redueixen a franges a partir dels 515 € i fins als 755 €.
Cal precisar que aquests serien els preus màxims aproximats aplicant ja la propera actualització de preus que es preveu aprovar les pròximes setmanes. La darrera actualització de preus és de juliol de 2022, incloent-hi els preus d’HPO i de preu taxat.
En la reunió, juntament amb la presidenta i la consellera, hi han participat el director general d’Habitatge i Arquitectura, José Francisco Reynés, i diversos representants dels consells insulars, l’Ajuntament de Palma, la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB) i les associacions i entitats del sector de l’habitatge i els col·legis professionals d’aquest àmbit i de les diverses illes. Així, hi han assistit responsables de l’Associació de Constructors de Balears, l’Associació de Promotors Immobiliaris de les Illes Balears (PROINBA), l’Associació d’Indústries Fabricants de Materials de Construcció de les Illes Balears (Construïm) i l’Associació Balear d’Immobiliàries Nacionals i Internacionals (ABINI), així com representants de CAEB i PIMEM. A més, hi han participat diferents representants del Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears (COAIB); del Col·legi Oficial d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics (COAAT) de Mallorca, de Menorca i d’Eivissa; d’Agents de la Propietat Immobiliària de Balears; del Col·legi d’Administradors de Finques de les Illes Balears, i del Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Balears.
