Marta Seguí – L’organització mundial de la salut recomana l’alletament exclusiu durant un mínim de 6 mesos i un màxim de 2 anys o més. S’ha observat que la llet materna disminueix el risc d’infeccions gastrointestinals i respiratòries o el desenvolupament de diabetis tipus 2, entre altres. També s’ha vist que la lactància estén els beneficis a la mare disminuint les taxes de càncer d’ovari i mama i de diabetis tipus 2. Malgrat aquests gran beneficis, s’ha registrat que als 6 mesos postpart només un 25% dels nadons continuen prenent pit a Espanya.
La decisió de donar pit està besada en diferents factors com per exemple els antecedents familiars, l’edat, la xarxa de suport, entre altres. Però també s’ha observat com el tipus de part influencia en aquesta decisió. La preocupació actual relacionada amb aquest últim punt és l’augment mundial de parts per cesària en els últims 30 anys. El 2010 es va registrar una taxa mitjana de cesàries en països industrialitzats del 27% dels casos, quan l’OMS recomana només un 10-15% dels parts.
Un estudi del 2009 van observar com les mares subestimaven els efectes emocionals i físics de la cesària. La limitació de mobilitat i el dolor a conseqüència de la cirurgia podien obstaculitzar l’atenció infantil. En aquest mateix estudi van comprovar com hi havia nivells més baixos de l’hormona prolactina responsable de la producció de llet i que provocava una alteració en el comportament fisiològic infantil. I per últim també es mencionava la possibilitat de com la separació física de la mare i el bebè en una cesària podia influenciar en la dificultat de la lactància.
CONCLUSIÓ PERSONAL
La majoria de la població sap de la importància de donar pit i la mares saben com, a vegades, s’ha de lluitar per aconseguir una lactància satisfactòria. Aquestes paraules no volen posar més pressió, però sí que m’agradaria iniciar una reflexió personal sobre com les decisions que prenem poden afectar a llarg termini la relació amb la nostra criatura o en la vivència de la lactància.
En la majoria dels estudis, conclouen que és necessari augmentar la formació de les mares en relació a la lactància i, personalment, considero que és el més important. Aquest post ens demostra que hi ha factors que hi poden influir, però socialment ens falta major visualització de l’alletament i més suport si hi ha alguna dificultat. Evitar la pressió cap a les mares per mantenir una lactància dolorosa ni per recórrer a una alimentació amb llet de fórmula si volen continuar intentant-ho.
