Raymonde Calbo / Felanitx – Situat damunt d’una colina a l’est de París, aquest recinte obrí les seves portes dia 21 de maig de 1804. El seu nom prové d’un antic i il·lustre ocupant del lloc de repòs i convalescència construït en aquell indret, François d’Aix de la Chaise,(1624-1709), un jesuïta confessor del rei de França Luís XIV.
Malgrat el seu immens jardí i els seus grans passadissos envoltats d’arbres, de tot d’una aquest cementeri no va seduir els parisencs més fortunats car estava situat a prop d’un barri poc afavorit. Com a conseqüència, el 1804 aquell indret tan sols comptava amb 13 sepultures.
Gràcies a la idea del prefecte de Paris de traslladar en aquest cementeri les suposades restes de Molière, mort el 1673 i de Jean de La Fontaine, mort el 1695, la popularitat del cementeri va canviar. Així mateix s’hi traslladaren les despulles d’Héloise, considerada la primera dona de lletres d’Occident i del seu company Abelard, una parella molt cèlebre de l’Edat Mitjana, que foren depositades dins un mausoleu.
L’any 1830, el cementeri passà a tenir trenta mil tombes amb estructures molt elaborades, autèntiques obres d’art creades per escultors famosos de l’època.
Avui dia, el Père-Lachaise abriga més d’un milió de difunts i gestiona setanta mil concessions funeràries. D’altra banda conté diversos monuments commemoratius, entre els quals, la muralla dels federats, un homenatge als combatents de la Comuna de Paris afusellats en 1871.
La llista de celebritats enterrades durant els darrers segles és llarga: Jean Racine, Honoré de Balzac, Frederic Chopin, Camille Pissaro, Corot, Delacroix, Alfred de Musset, Guillaume Apollinaire, , Paul Eluard, Oscar Wilde, Alphonse Daudet, Marcel Proust, Colette, Sarah Bernhard(una gran del teatre), Maria Callas, Jim Morrisson (The Doors),Edith Piaf, Gilbert Bécaud, Yves Montand, Simone Signoret, Georges Moustaki, i molts d’altres.
Aquest cementeri constitueix l’espai verd més gran de Paris intramurs amb uns quatre mil arbres de vuitanta essències diferents. Acull una fauna local diversa com: moixos, rat-penats, aucells i des de l’any 2020 una família de guineus.
És el cementeri més recorregut del món amb més de tres milions de visitants cada any.
Un lloc emblemàtic i un panteó a cel obert que val la pena conèixer per capbussar-se dins una part de la història de la cultura francesa.
