Una de les imatges que s’han perdut en els darrers 50 anys era l’entranyable figura d’un vell sabater “de banqueta i cossiol” que treballaven a ca seva o a una cotxeria segons els antics procediments de segles enrere.
Molts d’aquells sabaters eren tipus saborosament populars. Alguns feien feina tots sols, dalt del porxo, però altres posaven la banqueta a l’entrada de ca seva i estaven tot el dia voltats d’amics -inclús senyors- que escoltaven amb gust les seves facècies.
Hom encara pot recordar de petit, a principis dels anys 70 aquells vells sabaters amb les mans un poc balbes, posades les ulleres a la punta del nas, una gàbia amb una cadernera o un verderol, i al pati les gàbies amb el perdigots que empraven com a reclam per anar a caçar.
