L’estiu de 2022 serà recordat com el de l’any de l’alliberament pandèmic. El primer sense restriccions, amb estalvis guardats durant dos anys per no poder viatjar lliurement dural el 2020 i el 2021, i amb moltíssimes ganes d’escampar la boira en un context social d’alegria per haver superat una greu dificultat.
I què ha passat el 2023? Que els estalvis s’han gastat, la inflació segueix escalant posicions i les economies familiars comencen a notar els preus de productes com l’oli o el sucre, que s’enfilen com una mala herba. El resultat: un estiu de 2023 que, fins i tot durant el mes d’agost, ha deixat un mal regust de boca.
Contrasta, a més, el nombre d’arribades de passatgers a l’aeroport de Menorca: 24.000 persones cada dia han aterrat a la nostra illa només durant el mes d’agost. Però aquest gran volum de turistes no s’ha traduït, com sí que va passar l’any passat, en una temporada de rècord per les empreses menorquines. Així ho ha fet saber PIME, amb l’enquesta als seus associats, on un 42% assegura haver facturat manco que l’any passat. Més persones, però amb menor poder adquisitiu, i uns preus disparats en la majoria de sectors que fan que el balanç entre el que s’ingressa i el que es gasta a les empreses turístiques no surti tant a compte com el 2022.
El que no canvia ni cap amunt ni cap avall, són els recursos del nostre territori. Espai a platges, aigua, energia, no s’ajusten tan fàcilment a les fluctuacions de gent. Aquí la pregunta que ens hem de fer és: volem realment tants de visitants? A quin preu?
