Joan Pons / Barcelona – La primera vegada que vaig sentir de manera conscient la paraula calitja i en vaig copsar el seu significat a través del context va ser a Binigaus. Estàvem asseguts al blocaus amb la colla coneguda popularment com el Ranxo de l’Elxe prenent un ginet o una cervesa o només fent-la petar i en Joan, cosí de la meva mare, va mirar cap a la llesca d’horitzó que es veia des de davall el cobert de bruc i va comentar, entre somiós i sentenciós, que aquell capvespre hi havia molta calitja a la mar. Vam continuar parlant d’altres coses immersos en aquella claror estival que s’assembla a un entrepà d’un faquir amb una figura humana entremig.