Arriben els dies de les magranes, els codonys, els gínjols i les figues de moro. Totes son fruites humils, la majoria de les quals es perden pel camí. L’altre dia vaig veure una notícia d’un grup de voluntaris de l’Illa del Rei que havien dut un carregament de figues de moro a la fàbrica Xoriguer per a la seva transformació en beguda alcohòlica. Com ja saben, hi ha dos tipus de figues: les de cristià i les de moro. La mateixa terminologia antiga ens indica quines eren les que els nostres avis consideraven bones i quines eren considerades dolentes o de més baixa qualitat. Les cristianes eren més variades; hi havia i hi ha, les paratjals, les catalanes, les coll de dama i les de coll de frare, etc.