Itziar Lecea / Ciutadella – Que la música és cosa de dones a Menorca, queda clar en aquest número 7 de Nua. Per açò, junt amb les dues presidentes de Joventuts Musicals de Maó i Ciutadella, hem volgut conèixer a Esther Pons, directora de l’Orquestra de Cambra Illa de Menorca, amb motiu del 25è aniversari de l’entitat.
Violinista, concertino i presidenta. Com s’inicia la seva relació amb l’OCIM?
Som membre fundadora de l’OCIM. Pel camí, he tingut els tres fills, que ara ja estudien. Ells han crescut amb l’OCIM, i l’OCIM també ha crescut durant aquests 25 anys. He tingut la sort de fer de concertino des del principi, i els músics que també fa anys que hi són, em coneixen molt. Hem creat una complicitat que es nota sobretot quan ve gent de fora i s’admira de la pinya que feim. El vincle que hem aconseguit crear. També li passa a en Francesc Prats, que just entrar a l’OCIM, va tenir una connexió molt gran i s’estima molt el projecte. Està implicat al 100% des del moment en què li vam proposar que fos el nostre director artístic. Ens ho ha dit moltes vegades que es troba que l’OCIM és una orquestra molt entregada, que és una orquestra molt viva, amb la que pot treballar molt bé. I noltros estem igual de còmodes amb ell, pel que l’admiració i les ganes de fer música junts, una feina de qualitat, és sempre present.
Però per què va néixer l’OCIM? Quin era el seu propòsit?
L’OCIM va començar a través de Joventuts Musicals de Maó, que va veure que hi havia una generació tan potent de músics menorquins que era inevitable no fer una orquestra illenca. És cert que hi ha una orquestra Simfònica de les Illes Balears, però gairebé no apareix per Menorca. Pel que la idea inicial de l’OCIM va ser tenir un espai de trobada per tots aquests músics menorquins i fer música junts. Al cap de pocs anys, des de Joventuts Musicals de Ciutadella es van començar a implicar. Amb el creixement, es va convertir en una entitat pròpia, pel volum de feina que comporta. Així va ser com ens vam convertir en una entitat independent, però sempre mantenint el vincle amb les dues Joventuts Musicals.
Com definiria el que és ara l’OCIM?
Som una orquestra molt equilibrada, tenim tant homes com dones músics de molta qualitat. Sí que és cert que hi ha instruments que solen ser tocats més per dones que per homes i al revés. Però després tenim l’excepció. Per exemple, el nostre primer flauta és un home. O trobam que als metalls tenim també dones, quan en general són instruments que són tocats més per homes. La música és un llenguatge universal, sense sexe i sense gènere.
Quines fites musicals destacaria, abans d’arribar al quart de segle?
L’any passat ja vam fer la Cinquena de Beethoven, que va suposar una pujada molt important a nivell musical. I van ser dos concerts molt especials, en gran part, gràcies a l’entusiasme d’en Francesc, un entusiasme que li tornam des de l’escenari. Les emocions que li arriben de noltros i les que ell ens transmet, són molt potents. Un altre concert molt especial va ser Cants de Nura, que vam fer amb n’Albert Amargós, a partir de cançons populars menorquines i convertit en cantata.
Anem cap als 25 anys. Què heu fet d’especial?
Vam pensar que, per la circumstància del 25è aniversari de l’OCIM, havíem de fer alguna cosa especial. Va ser en Francesc Prats, el director artístic, qui ens va fer la proposta de tocar la Novena de Beethoven. Per què és especial? Perquè implica a tantíssima gent damunt l’escenari que és difícil de replicar. És per aquest motiu que vam anar a Líthica i no al teatre des Born, que seria el fet més habitual, però no hi cabíem! També hem pogut tenir una ajuda extra del Consell Insular i del Govern, que és la primera vegada que ens ajuda. Així, els concerts de la Novena van ser el 7 de juliol a Líthica i el dia 8 al Teatre Principal de Maó.
Ha suposat un gran canvi fer la Novena pels formats als quals esteu habituats?
Som una orquestra molt versàtil, i per sobreviure fem grups simfònics, com els Musinautes, o els formats més de cambra que feim per Sant Jordi, pel que variam molt de nombre de músics. Pels concerts de Nadal hem estat com a màxim uns 45. I per la Novena, més de 100, contant els cantaires. I de músics, hem superat la cinquantena, amb persones que van venir de Mallorca, de Barcelona i d’altres llocs d’arreu d’Europa.
Entenc, llavors, que ha sigut un gran esdeveniment musical però també logístic.
La logística s’encareix, en un concert tan gran. En els darrers anys hem engegat també el programa d’Amics de l’OCIM, amb el qual qualsevol persona pot fer una aportació econòmica. Tanmateix, la Novena és un projecte que ens feia il·lusió fer per les aliances que implica, amb Joventuts Musicals de Ciutadella, de Maó i enguany també amb Líthica. A banda, també amb la Capella Davídica, amb qui col·laboram des de fa molts anys. Tenim, així mateix, cantaires que venen de Mallorca. Com a la Novena de Beethoven, en el seu quart moviment amb el cant a l’alegria, aquest concert ha representat un esperit aglutinador. Era molt simbòlic per noltros poder-lo interpretar. Hi trobàvem molta simbologia: fem aliances, que ens fan més forts, i hem celebrat el 25 aniversari amb aquest sentiment.
