Un nombrós públic va acudir a la projecció de la pel·lícula autobiogràfica “Mientras Vivas, Brilla”, de l’artista ciutadellenc Matías Quetglas, duta a terme al Chill Out de LÔAC, Alaior Art Contemporani.
L’artista, amb obra exposada a LÔAC, a aquest documental ens porta a un viatge a través de la seva vida comptada des de diverses perspectives, ja sigui en lo familiar, en lo artístic o en lo reflexiu.
A la pel·lícula, Quetglas xerra dels seus inicis al món de la pintura, el seu ingrés a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando a Madrid, on coneixeria a Antonio López, pintor de referència per ell. També exposant altres episodis de la seva vida com quan va conèixer a la seva dona Maria Antònia, qui li inspiraria també a crear una sèrie de retrats, o quan, en un determinat punt de la seva vida, torna a Menorca per crear pintures realistes de certs elements de l’illa o una sèrie de quadres amb al·legories a les festes de Sant Joan combinades amb la mitologia grega, així també com el seus primers passos al món de l’escultura.
Seguidament, es va dur a terme un col·loqui entre el propi Quetglas, present a l’acte, i el batle d’Alaior, José Luis Benejam, que va presentar a l’artista amb anterioritat. Matías Quetglas va agrair la seva assistència a tot el públic que ha gaudit de l’acte, expressant que possiblement ell fos el primer que hagi inventat aquest tipus de pel·lícula autobiogràfica, ja que no es comú que un director de cinema ho faci. Altres declaracions interessants de l’artista varen ser els referents a la manera de crear de cada artista, molt definida per la seva forma de percebre el món, així com la obsessió pel detall que avui en dia existeix a l’art.
L’estil i el caràcter de Quetglas es veu reflectit en una serie de reflexions amb cert rerefons filosòfic com que «els peus fins que no són descomunals li semblen petits», fent referència a la obsessió pel detall abans mencionada, o que «el meravellós de la pintura és que sent un objecte material emana esperit» i per això , ell comenta que la saviesa és necessària,tant com la sensibilitat. Per ell hi ha un punt on la realitat externa i la realitat interna coincideixen, aquell punt és el lloc on l’artista troba la pintura.
Per altra banda, l’artista va expressar un comentari en to hilarant on deia que l’all que utilitza per tapar els porus dels quadres, funciona com un element antivampirs molt efectiu.
L’esdeveniment ha tingut moments per l’emotivitat i també per la reflexió intel·lectual, sobretot degut a aquesta mescla de reflexions, art i vida personal i familiar, un acte que va finalitzar convidant al públic a fer les seves intervencions i preguntes, tots commoguts per la creativitat i l’empatia d’aquest gran artista.
