Albert Cadanet/Brussel·les – El Parlament Europeu ha celebrat aquest dimecres un debat sobre la situació a Israel després dels atacs de Hamàs, una discussió on també s’ha fet referència als atemptats terroristes a París i Brussel·les i al bombardeig d’un hospital a Gaza que ha provocat almenys 500 morts. En línies generals, l’Eurocambra ha criticat la divisió interna que ha exhibit la UE davant la situació durant els últims dies i ha reclamat solidaritat amb el poble palestí, desvinculant-lo clarament de Hamàs. Dins els matisos, alguns eurodiputats han retret a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, la seva trobada amb Netanyahu, mentre que d’altres han acusat l’alt representant de la UE, Josep Borrell, d’actuar amb passivitat envers el conflicte.
La primera intervenció del debat ha sigut la del ministre d’Afers Exteriors espanyol en funcions, José Manuel Albares, en representació del Consell de la Unió Europea. Durant el seu discurs, el dirigent socialista ha reivindicat que Europa ha de mantenir “ben alta la bandera de la pau” i ha recordat la declaració conjunta que van emetre els 27 el diumenge passat. “Reconeixem el dret d’Israel a defensar-se sota el més escrupolós respecte al dret humanitari”, ha recalcat.
En aquest sentit, Albares ha subratllat que cal defensar els principis humanitaris “amb la mateixa contundència” que es condemna el terrorisme i ha reiterat la necessitat de distingir l’organització terrorista de Hamàs del poble palestí i el seu lideratge. “L’Autoritat Palestina és el nostre soci per la pau i Hamàs no representa el poble palestí”, ha apuntat.
Per altra banda, el ministre d’Exteriors espanyol ha posat en relleu la necessitat que la UE actuï de forma “unida” perquè la tragèdia “no es torni a repetir” i ha defensat el reconeixement de dos estats -l’israelià i el palestí- que coexisteixin “en pau i seguretat”. “La barbàrie no pot triomfar”, ha resumit.
Intervencions de Borrell i Von der Leyen
Després d’Albares ha arribat el torn de l’alt representant per a la política exterior de la Unió Europea, Josep Borrell, qui ha reconegut que la Unió hauria d’invertir “més energia política” en la resolució del conflicte a l’Orient Pròxim. “No hem fet tot el que hauríem d’haver fet per dur a la pràctica els acords d’Oslo; […] proclamem la pau, però ens hem preguntat què fem per la pau més enllà de proclamar-la?”, ha preguntat.
En paral·lel, Borrell ha condemnat tant els atacs terroristes com les víctimes mortals de civils a Gaza, que ja ascendeixen a més de 3.000. “Condemnar una tragèdia no ens hauria d’impedir condemnar-ne una altra”, ha dit. Alhora, ha apuntat que les accions de Hamàs “impedeixen que els palestins assoleixin una pau justa” i ha reiterat que “no es pot responsabilitzar el poble palestí de l’acció terrorista de Hamàs”.
Per altra banda, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, ha assenyalat que “no hi ha contradiccions” entre donar suport a Israel i ajudar la població palestina, responent així a les crítiques dels últims dies pel seu viatge a Tel Aviv.
És per això que ha remarcat que la UE “sempre estarà al costat dels drets humans” i ha enumerat les accions que està duent a terme la Unió per donar suport a la població de Palestina, com ara l’increment de l’ajuda humanitària a la regió -de 25 milions d’euros a 75- o l’enviament de productes de primera necessitat a Gaza amb avions.
Retrets dels partits
El torn de les formacions ha començat amb la intervenció del president del Partit Popular Europeu (PPE), Manfred Weber qui ha retret l’actitud de Borrell en el conflicte. “Després dels atacs, el nostre representant estava a la Xina, i en els últims quatre anys no ha viatjat a Israel per establir una estratègia de pau”, ha proferit, defensant a la vegada l’actuació de Von der Leyen, de la mateixa família política que Weber.
Alhora, el dirigent popular ha advertit que “el virus del terrorisme ha tornat a Europa”, reclamant que es reforcin els controls fronterers per evitar que terroristes entrin a la UE com a immigrants il·legals, i ha demanat que els 27 es replantegin les relacions amb l’Iran.
Per la part socialista ha intervingut la presidenta de la formació a nivell europeu (S&D), Iratxe García, que ha carregat durament contra Von der Leyen per la seva reunió amb el primer ministra israelià, Benjamin Netanyahu. “A banda de mostrar solidaritat amb el poble palestí, va recordar-li a Netanyahu que els crims de guerra no es combaten amb altres crims? […] Va recordar-li que el seu ultimàtum perquè la gent abandonés Gaza era inacceptable?”, ha apuntat.
En aquest sentit, García també ha expressat que Israel té dret a defensar-se, però sota l’obligació de complir el dret internacional. “I el setge de Gaza i l’ultimàtum de desplaçament de la població suposa violacions”, ha conclòs.
Posicionaments clars
Una altra de les principals reivindicacions dels eurodiputats ha estat la necessitat que la UE exhibeixi posicionaments “clars”, després que Von der Leyen i el president del Consell Europeu, Charles Michel, presentessin aquests dies opinions amb certa distància. “Hem de crear unitat a Europa amb posicionaments clars; ho hem aconseguit amb Ucraïna i ho hem d’aconseguir en tots els conflictes internacionals”, ha reclamant el president de Renew, Stéphana Séjourné.
Des de la formació dels Verds, el seu copresident, Philippe Lamberts, ha recordat que la resposta als crims de Hamàs no pot ser “una rèplica amb més crims”, mentre que des del grup ECR, l’eurodiputat Bert-Jan Ruissen ha demanat que s’estableixin fórmules per assegurar que l’ajuda al poble palestí no acabi a les mans de Hamàs.
Per altra banda, la copresidenta del grup The Left, Manon Aubry, ha lamentat que la Comissió Europea hagi donat “un xec en blanc” a Netanyahu per actuar sobre Gaza i ha criticat que Von der Leyen hagi “usurpat” la veu de la Unió Europea donant suport a Israel. “El dret a defensar-se no és sinònim de venjança”, ha clarificat.
