Guillem Roset/Barcelona – L’escriptora Neus Canyelles (Palma, 1966) ha presentat aquest dimarts la novel·la autobiogràfica ‘Milady’ (Empúries), un relat íntim sobre la relació entre una mare i una filla. El novè volum de Canyelles torna a endinsar-se en el seu univers familiar i explica els moments difícils i lluminosos que va viure mentre cuidava la seva mare. El treball fa néixer després de la mort de la mare de Canyelles com a manera per “suportar” el dolor que sentia l’escriptora després del traspàs. “Quan perds els pares la teva vida en general canvia bastant. Et trobes d’un dia a un altre dins d’un món diferent”, ha explicat en declaracions a l’ACN. El volum explica la història de la mare, amb anècdotes familiars i moments de complicitat.
Per Canyelles, que és més que habitual que la seva obra es basi en experiències personals, parlar de la ‘Milady’, la seva mare, ha estat un procés sanador per suportar el dol. “Vaig començar a escriure coses que recordava d’ella, de la nostra relació i de la seva vida des del naixement fins al final. He afegit diversos moments d’una manera fragmentada amb diferents èpoques i episodis fonamentals”, ha explicat.
L’autora ha explicat que bona part del treball relata els dos darrers anys de la vida de la seva mare. “Estava cada vegada més deteriorada, malalta i patia bastant”, ha recordat. “D’alguna manera sabia que allò no era vida, que volia marxar”, ha afegit. “La vaig cuidar molt i passàvem moltes hores juntes. Hi havia el meu pare que començava a tenir demència, també apareix a la història”, ha relatat.
Conscient que les cures dels pares és un tema universal que pot interpel·lar molts lectors, Canyelles ha insistit que la seva literatura no vol “influir” ni “il·luminar” a d’altres que passen per un moment similar. “No escric perquè pugui agradar més al lector. Intento ser el més lliure possible”, ha destacat.
La “incomoditat” cap al món actual
Amb el llibre publicat i gairebé dos anys després de la mort de la mare, Canyelles ha reflexionat que “com més gran es fa” més s’assembla i té més “punts en comú” amb la mare. En aquest sentit, ha explicat que comparteix amb la seva mare un “astorament” davant el món actual el qual no n’entén l’evolució.
“Escriure des d’una posició que no entens res, no saps què passa i et sembla que aquest no és el teu món”, ha assegurat. Així, també ha explorat la dualitat entre el món actual i el passat. “El d’abans no era perfecte però t’hi trobaves més còmode”, ha reconegut.
Canyelles ha conclòs que compartia amb la seva mare una “incomoditat” progressiva cap al món. “Érem persones que jugàvem, fèiem coses, ens entreteníem i rèiem molt. Però sempre era com una espècie de refugi del món”, ha expressat.
