Els que residim al nucli antic de Ciutadella, ho hem dit moltes vegades i no basta, desgraciadament tenim més desavantatges i impediments que coses a favor, i un d’aquests greuges comparatius és la manca de fibra òptica i que haguem de funcionar, tant residents com empresaris que hi tenen els seus negocis amb les antigues ADSL de coure o bé mitjançant antenes “airfiber” que no tenen, desgraciadament, la força i les prestacions de la fibra òptica.
Des del Setmanari El Iris no podem entendre que en ple segle XXI el nucli antic de Ciutadella estigui sense fibra, a excepció dels edificis públics de les Administracions local i insular que sí en tenen.
L’excusa de la Comissió de Patrimoni pel que fa al tema del cablejat no ens és vàlida, perquè Ciutadella està plena de cablejat a les façanes, bé sigui de telefònica, electricitat, etc… i creiem que un més, quan aquest és un dret essencial. S’hauria de pensar més amb els drets de la ciutadania que amb una estètica, que per altra banda no es té en compte com son per exemple els parasols que poden estar les 24 hores al carrer, quan abans s’havien de muntar i desmuntar quan els establiments estaven tancats, i deixar clar que no és un atac als restauradors, sinó un exemple de que la mira estètica no és la que toca.
El nucli antic de Ciutadella s’està convertint a passes de gegant en un parc temàtic, en una zona en la que cada dia hi ha menys residents locals i les cases es venen a turistes o bé es converteixen en lloguer vacacional perquè els que hi han viscut tota la vida s’han cansat d’imposicions, de greuges comparatius, de renous, de manca de vigilància i també de desavantatges com és aquest cas de la fibra òptica, que com podreu llegir aquesta setmana, potser sembla que està en vies de resolució o no.
