Era un temps on m’agradava somiar, temps d’adolescència rebel, de voler deixar una petjada al món i d’alliberar-me d’aquell entorn estret que representava el meu petit poble situat al cor del Pirineu francès. Volia rompre amb la monotonia d’aquell lloc tranquil i que trobava avorrit. Després d’una infantesa feliç, l’adolescència fou un tràngol difícil i mal de passar. Jo necessitava acció i heroïcitats, per això m’agradava deixar volar la meva imaginació. Record que quan tornava l’anhelada primavera, després del llarg i cru hivern, anava a seure a la vorera del riu Ariège que travessa el poble on la remor de les seves aigües vives i cristal·lines eren còmplices…