Aprovació definitiva de l’Ordenança de trànsit, circulació, mobilitat i seguretat viària El setembre, durant el ple municipal, es van resoldre les al·legacions presentades i es va aprovar de forma definitiva

L’Ordenança s’ha publicat al BOIB el dijous, 19 d’octubre i entrarà en vigor el pròxim dia 19 de desembre

El dia 21 de setembre de 2023, el Ple de l’Ajuntament, en sessió ordinària, va resoldre les al·legacions presentades i va aprovar de forma definitiva l’Ordenança de trànsit, circulació, mobilitat i seguretat viària. Aquesta ordenança s’havia aprovat inicialment pel Ple de l’Ajuntament en sessió ordinària del dia 18 de maig de 2023; i se n’havia publicat l’aprovació inicial en el BOIB número 71 del 30 de maig de 2023.

La Carta Europea de l’Autonomia Local, a l’article 4 apartat 4, assenyala que les competències encomanades a les entitats locals hauran de ser normalment plenes i completes, i no poden ser posades en dubte ni limitades per una altra autoritat central o regional més que dins l’àmbit de la Llei.

L’article 137 de la Constitució espanyola de 1978 assenyala que els municipis, igual que els altres ens en què l’Estat s’organitza territorialment, gaudeixen d’autonomia per a la gestió dels seus respectius interessos. Aquesta garantia constitucional de l’autonomia local, la reitera l’article 140.

Per tant, les entitats locals gaudeixen al nostre país d’autonomia per a la gestió dels interessos que li són propis; així, la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local disposa que l’ordenació del trànsit de vehicles i persones en les vies urbanes, així com el transport públic de viatgers, seran competència d’aquestes entitats, les quals l’exerciran dins del límit establert per la legislació de l’Estat i de les comunitats autònomes.

D’altra banda, el text articulat de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària, aprovada pel Reial decret legislatiu 6/2015, de 3 d’octubre, com les seves successives modificacions i les seves disposicions complementàries, confereixen als municipis la competència per a l’ordenació i el control del trànsit en les vies urbanes de la seva titularitat, així com per a la seva vigilància mitjançant agents propis, la denúncia de les infraccions que es cometen en aquestes vies i la sanció d’aquestes quan no sigui expressament atribuïda a una altra administració.

També de conformitat amb la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària, el municipi és competent per a la regulació, mitjançant una ordenança municipal de circulació, dels usos de les vies urbanes, i es fa compatible l’equitativa distribució dels aparcaments entre tots els usuaris amb la necessària fluïdesa del trànsit rodat i l’ús per als vianants dels carrers, i sempre dins del marc de les disposicions legals vigents sobre aquestes matèries.

Finalment, el Reglament general de circulació aprovat pel Reial decret 1428/2003, de 21 de novembre, disposa que el règim de parada i d’estacionament en vies urbanes es regularà per l’Ordenança municipal i podran adoptar-se les mesures necessàries per a evitar l’entorpiment del trànsit, entre aquestes, limitacions horàries de duració de l’estacionament quan no es trobi proveït de títol que habiliti l’estacionament en zones limitades en temps o excedeixin l’autorització concedida fins que s’aconsegueixi la identificació del conductor.

Segons aquesta Ordenança, és per tot açò, i dins del marc urbà de la mobilitat sostenible, segura i saludable, i a causa de la complexitat creixent de l’augment del trànsit rodat, juntament amb la necessitat de compartir el territori entre totes les maneres de transport a la ciutat i fer-ho d’una forma sostenible, que es fa necessari incorporar les novetats normatives en aquest camp i adaptar aquestes disposicions de caràcter general a les peculiars condicions de la nostra ciutat en ple segle XXI.

I també, donar un contingut eminentment urbà i pensar en les persones i en una mobilitat sostenible que millori la circulació de vehicles i vianants, i prestar especial atenció a les persones amb mobilitat reduïda, al transport públic, a la marxa a peu, a l’ús de la bicicleta i a altres elements mecànics sense motor, així com les àrees de la ciutat amb velocitat limitada i les zones de baixa emissió.

Cal esmentar també que s’ha tingut present la vigent normativa en matèria d’accessibilitat i supressió de barreres i la resta de legislació sobre accessibilitat d’àmbit nacional.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.