El Consell de Govern, a proposta de la Conselleria d’Economia, Hisenda i Innovació, ha aprovat en una sessió extraordinària aquest dijous el Projecte de llei de pressuposts generals de les Illes Balears per a l’any 2024, que s’han establert en 7.320,70 milions d’euros. En els pròxims dies iniciarà la corresponent tramitació parlamentària per aprovar-se definitivament abans que finalitzi el 2023, i entri en vigor així l’1 de gener de 2024.
Aquesta xifra representa un augment de 187,30 milions (2,6 %) en comparació a l’aprovada per a l’exercici de 2023. El pressupost no financer, al qual el Parlament va donar llum verda el passat dimarts 7 de novembre, ascendeix als 6.365,50 milions (418 milions més, un 7,03 %), i el pressupost financer, que servirà per finançar deute, se situa en els 955,20 milions (un descens de 230,70 milions en comparació als pressuposts de 2023, una caiguda del 19,5 %).
La despesa social, la destinada a Educació, Salut i Serveis Socials, serà la més alta de la història, de manera que supera en 219,7 milions d’euros la del 2023 (+5,7%) i, per primera vegada, per damunt dels 4.000 milions (4.060,1 milions, concretament). El pressupost d’Educació serà de 1.353,8 milions d’euros, 94,4 milions més que el 2023 (7,5%). Pel que fa a l’àrea de Salut, tindrà un pressupost de 2.354,4 milions d’euros, 113,3 milions més (5,1 %). Finalment, el pressupost per a Serveis Socials serà de 351,9 milions d’euros, 12 milions més que l’actual exercici (3,5 %).
A més, el finançament per als consells insulars també marca un nou màxim històric, que se situa en 581,1 milions d’euros, un 5 % més que el 2023 (+27,8 milions). Si es mira la distribució per illes, Mallorca rebrà 411,5 milions (+19 milions), Menorca 75,2 milions (+3,7 milions), Eivissa 82,3 milions (+4,5 milions) i Formentera 12,1 milions (+0,6 milions).
Més de 1.000 milions en inversions
Per primera vegada, el pressupost d’inversions per al 2024 superarà els 1.000 milions d’euros. Concretament, se situarà en els 1.154,2 milions, xifra que representa un increment de 156,6 milions (+15,7 %) si es compara amb la xifra del 2023.
L’impost de turisme sostenible (ITS) facilitarà unes inversions de fins a 136,07 milions d’euros, que es distribueixen de la manera següent: 28 milions per a la Conselleria de Presidència i Administracions Públiques; 26 milions per a la Conselleria de Turisme, Cultura i Esports; 7 milions per a la Conselleria d’Economia, Hisenda i Innovació; 10 milions per a la Conselleria d’Habitatge, Territori i Mobilitat; 25 milions per a la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, i 40 milions per a la Conselleria de la Mar i del Cicle de l’Aigua.
Així, més de la meitat de l’ITS (50,7 %) anirà destinat a polítiques de medi ambient (inversions en aigua i medi natural, a més de 4 milions per a Menorca Reserva de la Biosfera, emmarcats en la Conselleria de Presidència i Administracions Públiques). I, en el cas de la Conselleria de la Mar i del Cicle de l’Aigua, s’hi han d’afegir 86,27 milions d’euros d’un fons finalista creat específicament per a projectes relacionats amb el cicle de l’aigua.
D’altra banda, el factor d’insularitat transferit des de l’Estat comporta 103,82 milions d’euros, que es divideixen de la manera següent: 21,53 milions per a la Conselleria d’Educació i Universitats; 5 milions per a la Conselleria d’Economia, Hisenda i Innovació; 14,3 milions per a la Conselleria de Famílies i Afers Socials; 24 milions per a la Conselleria d’Habitatge, Territori i Mobilitat, i 38,98 milions per al Servei de Salut de les Illes Balears (IBSALUT).
Reforma fiscal
El Projecte de llei de pressuposts preveu la rebaixa en el tram autonòmic de l’IRPF per a les rendes mitjanes i baixes, les menors de 30.000 euros, d’un 0,5 %. Això afecta 3 de cada 4 contribuents. Per a les rendes majors de 30.000 euros, la rebaixa és del 0,25 %. En total, seran 45 milions d’euros d’estalvi anuals per als ciutadans de les Illes Balears, i que continua el full de ruta que es va establir el passat juliol amb l’eliminació i la reducció de l’impost de successions i donacions (60 milions d’estalvi anuals), i de l’impost sobre transmissions patrimonials (15 milions d’estalvi anuals).
Dèficit i deute públic
El pressupost no financer preveu un escenari per al 2024, per primera vegada, de dèficit zero, és a dir, d’equilibri pressupostari. A més, l’any vinent s’estima reduir el deute públic en 32,29 milions d’euros (8.750,61 milions totals), si es compara amb la previsió de tancament del 2023 (8.782,9 milions). Si es mira el volum de deute sobre el producte interior brut de les Illes Balears (PIB), el 2024 se situarà en el 24 %, un 0,9 % menys que l’estimació de tancament de 2023. Aquesta seria la xifra més baixa des del 2012, quan es va situar en el 23,6 %.
