Miriam Triay / Ciutadella – Dolors Boatella, creativa, guionista, humorista i llibretera catalana, viu a Ciutadella de Menorca des de fa gairebé quatre anys, quan la seva vida va fer un gir de 180 graus, passant de ser una de les personalitats més reconegudes del panorama mediàtic català, a la gerent d’una de les llibreries més freqüentades del municipi menorquí, VaDllibres. Gràcies a aquest establiment i al projecte que s’ha creat al darrere, Boatella s’ha convertit en una menorquina més, i des de NUA hem parlat amb ella.
Com es definiria professionalment?
Doncs jo em defineixo com a llibretera, que és el que som. I llibretera vol dir moltes coses. Vol dir portar una llibreria, però també vol dir projectar idees i propostes que tenen a veure en promoure la literatura aquí, a Ciutadella.
De totes maneres, encara col·laboro amb alguns mitjans de comunicació, en els que continuo fent una de les coses que sempre m’han agradat, que és l’humor. En vides anteriors m’he dedicat a fer guions i contingut audiovisual per xarxes socials, per publicitat, relacionat amb l’humor. I ara mateix, doncs encara puc continuar amb aquest aspecte de la meva vida professional, des d’aquí.
En quins programes la podem escoltar, idò, actualment?
Col·laboro amb IB3 Ràdio en un programa que es diu Oasi, els dissabtes a la nit. El porta n’Adrià Quatrecases, un guionista fabulós. En aquest representa que m’he quedat tancada en una cotxeria, i fan una connexió en directe amb jo. És bastant divertit, perquè és una secció on improviso; una de les meves facetes que encara no havia explorat.
I, després, com encara no he perdut del tot els llaços amb casa meva, també col·laboro amb Catalunya Música, on torno a connectar amb el món musical, que sempre ha estat molt important per jo. En aquest trenco tòpics sobre la música clàssica des de l’humor i, la veritat, és que em fa sentir molt viva. M’agrada molt combinar feines, mentre pugui. Però la meva prioritat és la llibreria.
Com va ser venir a Menorca a regentar una llibreria?
Quan els antics llibreters de VaDllibres ens van dir que deixaven la llibreria, tot va començar a agafar forma. Mai m’hauria pensat fer de llibretera. No era un somni de quan era petita. De fet, la música ocupava molt més el meu espai d’activitats culturals, que no pas la literatura. Però quan vaig saber que marxaven, i que el possible interessat a fer el traspàs es feia enrere, ho vaig veure molt clar. Bé, de fet, ho vam veure molt clar, perquè és un projecte que ja vaig iniciar amb la meva parella i company d’aventures, en Cris Juanico.
Va ser tot molt ràpid. Em vaig fer autònoma, vaig deixar la feina que tenia en aquell moment, el pis on vivia a Barcelona… Vull dir que, en realitat, també va ser una aposta de parella, de vida, en general. El que sí que havia tingut clar des del principi, és que si jo venia a viure a Ciutadella, era per fer coses per al poble, i per sentir-me involucrada en la societat. I la veritat, és que, avui dia, ja no m’imagino vivint a cap altre lloc del món, he trobat el meu.
El seu lloc. Per tant, podríem dir que l’aposta que va fer, va ser la indicada?
I tant! A més que ara mateix puc dir que som la meva pròpia cap, i això és una cosa que a les dones no ens acostuma a passar. És una alliberació. Aquí no tenc sostre, puc volar tot el que em doni la gana, i a l’hora de projectar idees, de presentar propostes, de fer projectes, de parlar amb autors i autores… és molt gran. És una petita gran revolució que s’està produint aquí dintre.
I després de quatre anys sent la seva pròpia cap. Com definiria el seu petit gran projecte? Com ha portat a terme aquest involucrar-se en la vida cultural de Ciutadella?
Per començar, el producte, que intento que sigui de màxima qualitat, vull que es vengui de la millor manera possible, que no és vendre com a tal, sinó acompanyar. Sempre intent que el comprador, el lector, pugui tenir una guia en mi, i no només una simple venedora. A més, molts dels llibres que tenim són recomanacions meves o d’altres que, d’alguna forma, ens han de fer millors persones i dotar de coneixement útil.
I, després, deu fer gairebé tres anys, va néixer VaDcultura, sobretot per donar resposta literària a un Sant Joan que no seria com sempre; el primer any, 2020, que no vam poder gaudir de la celebració com toca. Era tan greu no tenir cavalls botant pel caragol de Santa Clara que, en comptes de cavalls, hi vam posar poetes i músics, que recitaven poemes i cançons sobre la festa.
A través d’aquesta associació, sense ànim de lucre, i que presenta una vintena de socis, el que volem és fomentar la literatura i apropar-la com una eina de reflexió sobre el món que tenim, per inspirar-nos del món que volem, i per donar-nos cobertura com a persones.
Així, a més de llibres, a VaDllibres, i juntament amb VaDcultura, també programem una sèrie d’activitats que tenen a veure amb el desenvolupament del teixit de proximitat, i que demostren que la literatura va més enllà de llegir un llibre. També és recitar-lo, cantar-lo, debatre’l, experimentar-lo…
Per exemple, en el cicle passat d’activitats, ens ha acompanyat gent de primer nivell, com Pol Preston, un historiador de renom, i un professional eminent en termes de memòria històrica de la guerra civil. O la Don Mee Choi, una poetessa que va rebre el National Book Award de poesia. Una noia coreana que ha dedicat tota la seva vida a fer un treball artístic espectacular perquè ens arribi un testimoni de la guerra de Corea.
La idea és oferir un producte de qualitat, com deia, de primer nivell. I això, què vol dir? Doncs que ha de ser un contingut molt cuidat, que estigui molt treballat, que la gent que vingui sàpiga de què parla, que sigui interessant, i que encaixi bé amb les preocupacions d’aquí, però, alhora, que també ens connecti amb les de la resta del món, que no són tan diferents.
Tot açò està succeint en un moment en què la literatura i la cultura estan en auge a Ciutadella. Cada vegada hi ha més entitats que ofereixen activitats i projectes d’aquest estil.
Sí, Ciutadella cada cop està més activa culturalment, i això és perfecte, mai serà un problema. Però l’important és que la gent pugui triar entre moltes coses, i entre ofertes molt dispars. Hi ha molts tipus d’activitats i nosaltres el que intentam és apropar la literatura com una eina, vendre-ho com un producte, ja no només de paper, sinó anar més enllà.
Així, es tracta d’oferir al vostre públic una literatura més enllà dels llibres i del paper. De ser una llibreria, però també una entitat cultural.
Sí, que també és això eh, perquè al final venc llibres. Però anem més enllà, sí.
A Ciutadella, de fet, passa una cosa que m’agradaria destacar, i és que a totes les llibreries hi ha llibreteres. I, a més, ens portem molt bé entre nosaltres. La Roser de la Llibreria Pau i la Cora de La Torre de papel. Totes tres oferim un producte diferent, i tenim una competència molt sana, tant, que és pràcticament nul·la. Ens complementem molt bé.
I en aquest sentit, hi ha una reflexió important a fer. Al final, estem parlant de producte de proximitat, de comerç de proximitat, i això s’ha de cuidar. És molt important. La gent ha de visualitzar que d’aquí poc ens podem quedar sense veïns i que els barris es poden convertir en deserts. I que les tendes acabin sent de temporada pensades per cobrir unes necessitats que no són les nostres. Per això, és molt important potenciar el producte local, el nostre, i no trencar el circuit. Jo, per exemple, quan algú em compra un llibre, el benefici que n’obtinc, el gast en prendre’m un cafè al bar de la plaça, i la persona que porta el bar, s’ho gastarà comprant una fruita al mercat… i aquests actes tan simples, formen el circuit que s’ha de cuidar. No podem esperar al darrer moment, perquè llavors ja serà massa tard.
