Pescar, en el cas de les xarxes ciutadellenques, no depèn tant ja de si fa mal temps o bon temps -que també- sinó de les lleis que arriben imposades des d’Europa. No és d’ara, ja fa uns anys que aquesta dinàmica dinamita el negoci de la pesca a la nostra ciutat, que s’ha traduït en una plaça del mercat pràcticament buida de peix.
Tanmateix, de peix, en menjam. Peix que arriba des de molt més enfora del que ens podem pensar, que causa un impacte mediambiental molt més gran que el que suposen les barques de bou i d’arts menors del nostre port. Ens omplim la boca de producte local, venem als turistes de fora els aliments de temporada, ens sentim orgullosos del que dona la nostra terra…I després anam a una gran superfície de capital no ciutadellenc a comprar peix perquè la plaça està buida.
A les pàgines d’aquesta setmana, xerram una vegada més amb el patró major de la confraria de Ciutadella, en Xavier Marquès, que apunta a aquest problema com un dels dos pesos que faran que la balança, en un futur, es pugui decantar per la desaparició del sector pesquer a la nostra illa: l’exportació en massa. Què passaria si, de cop, no pogués arribar peix a Menorca d’altres indrets? Per llei, seria difícil remuntar també un sector que veu amb molta preocupació un segon pilar: la falta de relleu generacional.
En un moment històric en què les feines que més doblers aporten són aquelles que obliguen a estar davant una pantalla, les manuals estan quedant en un darrer pla. I no és només qüestió d’esforç, sinó de traça i ofici que perdrem en pocs anys si les administracions no hi posen remei.
